Can Palomo
Malgrat de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Palomo és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia de masia clàssica. És un edifici de planta amb forma de creu que es composa d'un cos central i sengles cossos laterals. Consta de planta baixa i pis i té la coberta del cos central a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i la dels laterals a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El cos central presenta tres eixos d'obertures, d'arc pla arrebossat a la planta baixa i d'arc escarser arrebossat al pis, excepte el de l'eix central que és biforat amb columneta central i emmarcat amb pedra. Al cos lateral esquerre hi ha l'accés principal d'arc escarser emmarcat amb pedra motllurada i motius vegetals en relleu, que queda tapat per un cos avançat porticat. Tant en aquest cos com en el lateral dret el pis s'obre amb dues i tres finestres respectivament d'arc escarser arrebossat. A les façanes laterals i posterior hi ha poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. Dins la mateixa finca hi ha diversos cossos annexes.
La informació històrica ha estat facilitada per Núria Arís.
Història
La casa va ser construïda a principi del segle XX per Rodolfo Palomo, gerent de l'empresa química Cros. Aviat la va cedir al seu cosí Juli Palomo, qui es casà amb la filla dels masovers, Fermina Pou. Des del començament funcionava com una masia i era coneguda com la Granja Bon Pastor. El rec que passava per la finca va ser motiu de litigi amb l'Ajuntament, pel que quan el va guanyar Juli Palomo l'any 1917 va fer construir un banc on constava "Bon Pastor". Per la finca de Can Palomo, que originalment s'estenia fins a la via del tren, també hi transcorria la via Decauville provinent de les mines de Can Palomeres. Durant la Guerra Civil va ser requisada i col·lectivitzada i en acabar, després que s'hi instal·lessin les tropes italianes, fou retornada a la propietat. L'hereu de la casa fou el fill de Juli i Fermina, Rodolfo, que hi va mantenir l'activitat agrícola junt amb la seva esposa M. Mercè Escoté. Uns anys més tard, hi van muntar una fàbrica de pegament UHU. En els darrers anys l'Ajuntament de Malgrat s'ha interessat en la seva adquisició a la propietària, filla de Rodolfo i M. Mercè.
