Can Pagès Vell
L'Ametlla del Vallès

    Vallès Oriental
    Can Pagès
    205

    Coordenades:

    41.63867
    2.27194
    439364
    4609915
    Número de fitxa
    08005 - 82
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Catàleg de masies de l'Ametlla del Vallès
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si. IPA: 36729
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08005A002001130000LO
    Autoria de la fitxa
    Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González

    Masia de tipus 4 segons Danès, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a façana.
    Aixecament basilical a la part central de la teulada que drena les aigües a dues vessants. La façana es arrebossada i pintada de color blanc. Consta de 12 finestres amb brancals de pedra calcària d'estil goticitzant, tres de les quals tenen capitell central. A ben segur són d'una reforma posterior de la masia del segle XVIII o XIX.
    Presenta 2 portals dobellats també contemporanis d'aquesta època. Cal destacar que la part de la façana sembla un cos afegit a la part davantera de l'antiga masia que podria ser del segle XVI o XVII. A banda i banda d'aquest cos més antic s'erigeixen 2 blocs tipus galeria amb arcs, 5 en total al costats de llevant i ponent que es complementen amb un arc i un petit torreó de la cara Sud. La cara sud, la que dóna accés a l'antic barri de la masia, presenta 3 portes dobellades i 2 arcs dels torreons. Destaca que al perímetre de la masia, hi ha un mur perimetral que engloba els serveis de la masia així com una zona d'hort. L'interior de la masia està molt reformat però conserva elements de gran valor. A la part nord hi ha un seguit de portes amb l'escut de la flor de "lis", símbol de la reialesa borbònica.
    D'altra banda, els sostres són de múltiples materials, els de la façana nord són amb volta de totxo catalana formant 3 cossos. Els de la part interior i possiblement més antiga són amb embigat i enllatat de fusta amb decoracions. La teulada no s'ha pogut veure però a ben segur que conserva embigat de fusta.
    L'actual estructura és d'una reforma del segle XIX ja que els elements decoratius i la tipologia constructiva de les galeries laterals és típica d'aquesta època. Posteriorment, són evidents d'altres reformes que no s'han pogut datar. Anteriorment, la masia del segle XVI-XVII deuria patir les pertinents reformes que no es poden datar.
    Ocupació en planta (m2): 1043 m2 cos principal+ annexos 833 m2.

    Infraestructures agràries:
    - La bassa circular, situada al nord de la masia. S'omplia de l'aigua provinent del pou gros del darrera de la casa, a través d'un petit aqüeducte, fet de formigó i d'uns 16 m de llargada, i sortia a la xarxa de recs de Can Pagès. Actualment, resta buida i abandonada.
    - El pou de l'hort, situat dins del seu perímetre emmurallat. És el pou més antic de la masia.
    - El pou gros, situat a la part posterior de la masia, a l'interior d'un cobert de planta quadrada d'un sol pis. Està fet de totxo lligat amb ciment, fa uns 4 m de diàmetre i conserva una bomba amb un motor de petroli.
    - La xarxa de recs (vegeu fitxa 345).

    Àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers.

    COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.

    Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.