Masia de tres cossos, amb el teulat de dos vessants, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. Al cos central no hi trobem golfes, pel que el frontó queda net, i destaca el ràfec de sota la teulada. La façana està presidida pel portal rodó dovellat. Totes les finestres de la façana són rectangulars, emmarcades per pedres, tant les llindes com els brancals. Hi ha fotografies antigues que mostren esgrafiats que també englovaven porta i finestres, així com els angles de la façana, que actualment encara es veuen reforçats amb carreus. Destaca la presència d'una finestra d'arc conopial en un dels laterlas de la casa.
El jardí, que cal ressenyar, està fornit per un gran nombre d'arbres dels que cal ressenyar l'eucaliptus, amb una alçada superior als 20 metres, així com el til·ler, el pebrer bord, o els més comuns pinys pinyoners o l'alzina (Rovira i Vinyals 2005).
Can Moreu ha estat conegut per altres noms, com Cal Smoking (en al·lusió als propietaris de la fàbrica del paper de fumar), Can Miquel, Can Cassadó, Can Nan i Ca les Monges, en referència a l'antic convent que hi havia hagut.
A la façana principal hi trobem un rellotge de sol, que està recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2920. Es tracta d'un rellotge pintat, de forma ovalada i del tipus vertical declinant. Segons resa la seva fitxa es tracta d'un rellotge "d'orientació sud-oest,línies horàries de 8 a 6, a les hores i mitges hores, xifres romanes. Presenta un sol al pol". El seu gnòmon és de vareta, i es troba en molt bon estat de conservació.
Fora d'aquest inventari també cal anotar la presència d'un segon rellotge pintat, en el mateix lateral que hi ha la finestra conopial, en mal estat de conservació.
Història
Aquest edifici havia estat un antic convent de monges, molt a prop del convent dels camaldencs (Ca'ls Frares).
En els fogatges del 1497 i 1553 no apareix cap mas Moreu, i el cognom més proper seria el de Morata i el de Morot que apreixen en sengles censos respectivament.
Cal destacar la reforma que en feu l'arquitecte Puig i Cadafalch, segurament a finals del segle XIX, que possiblement també hauria inclòs la tanca exterior.
Bibliografia
BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 99.
ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 192.
MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona.
ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar.
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d’usuari, i aspectes de personalització, com l’idioma de les nostres pàgines. Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
