Ubicació
Coordenades:
Classificació
Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
Sòl de protecció Especial (P.E.I.N. de les Muntanyes de l'Ordal. Xarxa Natura 2000)
Número de fitxa del Catàleg de Patrimoni del POUM E2- 10
Descripció
Segons l'inventari de Patrimoni Arquitectònic es tracta d'un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes amb coberta a doble vessant. El cos principal, orientat a nord-sud les dues façanes principals, disposa d'una ala de construcció contemporània disposada perpendicular a l'edifici principal.
Juntament amb els coberts paral·lels generen un espai interior i una planta del conjunt en forma de U. De l'estructura original se'n pot identificar el volum general del cos més antic. Bona part de les finestres han estat modificades, però encara es pot veure algun ampit de pedra del primer pis.
Un element curiós del conjunt és un banc exterior corregut a la façana fet en trencadís a la segona meitat del segle XX.
Història
Can Migrat originalment era una casa de pagès i actualment és una segona residència. L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XIX. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc.
La història de can Migrat s'hauria de veure a través de l'estreta relació entre la masia i la família Voltà, sent aquest edifici una segregació de Can Voltà. Aquesta divisió de propietats es podria haver fet de la mà de Teresa Voltà i Guilera, l'última propietària de cognom Voltà, nascuda a Gelida el 1787-1871. Teresa Voltà contragué matrimoni en quatre ocasions, i del seu segon matrimoni amb Pau Carreres i Solà de Pierola l'any 1817, resultaren tres fills: Maria, Josepa i Vicenç. Durant la meitat del segle XIX, Teresa assignà una parcel·la de terreny per a la construcció d'una residència per a la seva filla Maria, que es casà a Gelida el 1839 amb Josep Llopard Martí Rosell a la que correspondria can Migrat. La propietat de Can Migrat i les seves terres, limiten amb Can Voltà i confronten també amb una altra casa important de l'àrea, Can Rossell de la Muntanya.
Sobre can Migrat, Andreu Guiu explica un episodi de tensions entre refugiats i veïns de Gelida durant la Guerra Civil. Segons Guiu, ocorregué un incident violent el 4 de desembre de 1937 a la masia "can Migrat de la Muntanya", en el context de tensions entre la població local i els refugiats durant la Guerra Civil Espanyola. L'alcalde Antoni Ferrer va enviar a Melcior Almirall, agent de l'autoritat, i Dídac García Cano, sereno, a investigar la situació a la masia. Allà, van descobrir que un individu havia matat quatre conills i havia intentat agredir els habitants de la masia, Josep Llopart Samsó i la seva esposa, qui van buscar ajuda dels veïns. Els veïns van atrapar l'agressor, que més tard es va escapar diverses vegades mentre era transportat per les autoritats, però finalment va ser detingut i probablement lliurat al jutge. "Dichos habitantes, José Llopart Samsó y su esposa, se fueron en demanda de auxilio; uno a la casa 'Rosell de la Llena' y otro a 'Can Voltà'. A este requerimiento comparecieron al lugar consignado Jaime Adell de 'Can Voltà' y Bautista Estallé Batalla de 'Can Rosell de la Muntanya'. Reunidos conjuntamente persiguieron al asaltante y, al verse conseguido, éste dio un porrazo en la cabeza de Bautista Estallé Batalla, que resultó herido de pronóstico reservado. El delincuente se personó nuevamente a la nombrada casa 'Cal Migrat de la Montanya', rompiendo los cristales de la ventana, por lo que ensangrentó, quedando huellas de sangre suya y de los conejos muertos en la pared de la casa. Los vecinos nombrados consiguieron detenerle y atarle de las manos."
Text identificat per Guiu a partir de la documentació del jutjat de pau de Gelida, anys 1930.
Bibliografia
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
GUIU Andreu (2005). Refugiats i problemes d’ordre públic a Gelida en temps de la guerra. Programa Festa Major 2005. pp. 64-66.
MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.