Can Mestre Joan
Sant Vicenç de Castellet
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa d'estructura senzilla, construïda en pedra i que és la mostra de l'obra d'un mestre constructor i picapedrer. Té planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La façana és l'element més característic, ja que en ella s'explica la història de la construcció de la casa. A la porta d'entrada, allindada i situada al centre, hi ha una inscripció amb la data 1822 i els dibuixos gravats dels instruments del picapedrer: un martell, una escarpa i un triangle. Al pis hi ha dues finestres amb llindes de pedra i una inscripció a cada una d'elles: a la de la dreta posa CASA DE JOAN PUIX MESTRE i el crismó al mig, a la de l'esquerra posa OBRA FETA DE VALANTI PUIX i una creu al centre. Finalment, a les golfes hi ha una finestra central amb una inscripció amb l'any 1843. La meitat de la façana va ser tapada a inicis del segle XX amb l'afegit d'un cos que amplia la casa. L'interior està dividit en dues crugies perpendiculars al carener cobertes amb volta de canó que ara està encimentada. A la volta de tramuntana s'obria la boixa de la única tina de la casa que ara s'ha obert i s'utilitza com a rebost. La tina era circular i folrada amb cairons de ceràmica vidrada. La resta de la casa està molt modificada i adaptada a l'actualitat.
Tenia una tina. El cognom s'ha transformat del Puix original al Puig que porten en l'actualitat.
Història
Cal Mestre es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). Cal Mestre Joan es va construir durant el segle XIX. La va construir el seu propietari, Joan Puix, que era mestre d'obres, amb ajuda del seu germà Valentí Puix. L'obra es va començar l'any 1822 i es va acabar el 1843.
Bibliografia
AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.
