Can Mèlich - Can Mèlic
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10241-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Conjunt arquitectònic molt transformat al llarg del temps, el que ha fet que l’estructura original i la façana principal de la masia hagin quedat molt desvirtuades. El cos principal del mas era en origen de planta basilical, amb un cos central que destaca en alçada sobre dos laterals més baixos, que encara es conserva. L’edifici s’estructura a partir de planta baixa, pis i golfes.
La planta baixa s’articula a partir d’una galeria d’arcades d’arcs rebaixats amb brancals i llindes de pedra. Al primer pis, centrades a la façana, destaquen cinc finestres agrupades amb llindes d’arc de mig punt. A l’altura de les golfes, en l’eix central de façana, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra.
La coberta del cos central és de teula a dos aiguavessos, amb carener perpendicular a la façana i ràfecs ben marcats per protegir-la de les inclemències del temps. Els dos cossos laterals més baixos, estan igualment coberts per teula àrab però a un aiguavés amb carener perpendicular a la façana. Tota la façana està revocada amb morter de color vermellós.
A la façana lateral esquerra del mas, s’adossa un porxo amb arcades d’arcs escarsers i coberta a un aiguavés de teula àrab, de carener paral·lel a la façana.
Història
Les primeres referències de can Mèlich corresponen al segle XV, quan el mas era propietat de Nicolau Riera i rebia el nom de can Riera. Dins de la família Riera es mantindrà fins al 18 de gener de 1704, data en la qual el mas és venut a Baldiri Mèlich, un hostaler procedent de la població del Papiol que havia arribat a Sant Just Desvern pels volts de 1688. Aquesta venda comportà el canvi de nom de la masia, que a partir d’inicis del segle XVIII ja rebrà el nom de can Mèlich.
El cognom Mèlich es va mantenir fins al segle XIX i va ser a partir de la defunció d’Eufràsia Mèlich, el 1838, que canvià el cognom dels propietaris. Joaquim Gelabert Mèlich (1829-1902), el fill d’Eufràsia i pare de Jaume Gelabert, fou el primer propietari a dur el nom de Gelabert.
A partir de la segona meitat del segle XX, la masia començava a perdre el seu caràcter d’explotació agrícola. Així, l’any 1964 en els terrenys del mas es fundà el Club Esportiu Can Melic, el primer centre amb pistes de tenis i piscina de Sant Just Desvern, centre que actualment encara funciona. Pocs anys més tard, el 1970, a la planta baixa del mas s’inaugurava la discoteca Sunset, centre d’oci molt popular a la població fins que un incendi l’11 de desembre de 1983 la destruí.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 48. Ajuntament de Sant Just Desvern.
SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 23.
TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 18. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
