Can Maurici
Sant Pere de Ribes

    Garraf
    C. del Pi, 16

    Coordenades:

    41.26236
    1.77351
    397259
    4568607
    Número de fitxa
    08231 - 12
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modernisme
    Contemporani
    Segle
    XX
    Josep Font i Gumà
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL. PGOU 1982 (Llei 9/93 PCC)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 4464
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    7387109CF9678N0001IY
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.

    Can Maurici és una casa urbana situada al nucli de Ribes, al carrer del Pi. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i d'una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc apuntat ceràmic, al costat del qual hi ha un altre portal d'arc pla arrebossat. El pis superior s'obre amb un únic finestral triforat de notables dimensions, també d'arc apuntat ceràmic. Aquest té sortida a un balcó amb rajola decorativa a la base, que es prolonga pel frontis delimitant el nivell de forjat. A banda i banda del finestral també hi ha dos plafons amb trencadís ceràmic que ressalten el perfil de l'arc. La façana queda rematada amb imbricacions ceràmiques, des de les quals arrenca un capcer triangular amb un òcul central. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte el sòcol de color gris i els angles del primer nivell, que imiten carreus.

    A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya hi ha registrat dues vegades el mateix edifici; casa Simon (IPA 4464) i Can Maurici (IPA 11890).

    A l'inici del segle XX, la burgesia barcelonina i de la rodalia va instal·lar-se en segones residències properes a les ciutats, aprofitant l'existència de noves infraestructures. El centre de l'estiueig al Garraf va ser Sitges, tot i que la seva rodalia va viure amb certa intensitat el moviment. Aquesta classe benestant va fer-se construir torres senyorials segons el moviment arquitectònic del moment, el modernisme. En aquest tipus d'arquitectura, es pretenia integrar totes les arts plàstiques, en què l'ornament prenia el protagonisme. A Ribes, el modernisme va coincidir amb l'arribada dels darrers "americanos", pel que indistintament es van bastir cases dels dos estils. L'arquitecte modernista que més edificis va bastir a Ribes va ser el vilanoví Josep Font i Gumà, autor d'edificis com la Can Maurici.

    DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.