Can Matetes
Olesa de Montserrat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de petites dimensions i de característiques austeres que ha conservat la tipologia constructiva tradicional. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un pis, el qual té petits cossos annexats als laterals de la planta baixa i a la part posterior. El cos adossat al nord és ja una obra moderna, feta amb totxana. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Les façanes són arrebossades i pintades de blanc. Les obertures són rectangulars i de petites dimensions. La façana principal té un portal amb arc i, en un costat, el volum exterior d'un forn de pa. L'interior ha conservat amb poques modificacions les característiques tradicionals. A l'entrada es conserva una gran llar de foc, on també hi ha el forn de pa. També és interessant el celler, amb restes d'un antic cup i l'espai que s'utilitzava per a la producció d'oli. Es tracta d'un gran dipòsit de forma cilíndrica amb una boixa de sortida que desemboca en una petita cavitat. En diverses estances es conserven eines i objectes antics, algunes procedents de la mateixa casa i altres no. A la part de llevant s'aixeca una petita construcció auxiliar on hi havia corrals per al bestiar. La casa està envoltada per una zona enjardinada amb plantes tropicals. Al sud hi ha una font subterrània, coneguda amb el nom de "Manantial de Sant Antoni", la qual dóna a una bassa. La sorgència d'aigua es produeix al llarg d'una mina d'uns 9 metres que deriva cap a la bassa, utilitzada per al rec.
Història
Els primers documents d'aquesta masia, conservats a l'arxiu històric d'Olesa, són del segle XVI i principis del XVII. Forma part del conjunt de masies que van anar apareixent al voltant de la riera de Sant Jaume, i és possible que originàriament formés part del mas de Sant Jaume. Al principi s'anomenava mas de les Barones, mas Soler de les Barones o mas Soler i mas Garbell. Al segle XVIII va anar a parar a mans de la família Mates, que eren baixets d'estatura, i per això el nom de la masia es diu en diminutiu. En el Registre General de Finques Rústiques i Urbanes de 1848 apareix descrita com a casa de mig cos i una finca amb hort, sembrat, olivar i vinya. L'any 1860 continuava a mans de la família Matas, i el propietari era Salvador Matas, i l'any 1910 encara hi consta Salvador Matas. Llavors el propietari vivia en el mas, junt amb 8 persones. Actualment en la finca encara s'hi conrea vinya i olivera.
Bibliografia
AADD (2011). Pla Especial Urbanístic d'identificació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció i rehabilitació. Urbanisme Integral i Mediambient, S.L.P; Ajuntament d'Olesa de Montserrat (fitxa M 05)
COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 91-93