Ubicació
Coordenades:
Classificació
Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa A-43.
Descripció
Casa que té el seu origen en una masia medieval, posteriorment reformada i ampliada com a casal urbà de la família Matas, bàsicament entre els segles XVI-XVIII. El resultat és un edifici de dimensions considerables i que presenta una certa rellevància arquitectònica. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dos vessants.
La façana té una distribució asimètrica, fruit de les diverses ampliacions, però manté una certa unitat i harmonia de conjunt. A la planta baixa hi ha un portal adovellat d'entrada a l'edifici. A continuació trobem una petita finestra emmarcada amb pedra bisellada i, més enllà, un portal de factura moderna i una petita finestra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada per carreus de pedra i una altra, de menor grandària, emmarcada amb maó de pla als brancals i a la llinda amb maó col·locat a sardinell. La segueix una finestra orlada amb carreus de pedra i una altra emmarcada amb maó de pla als brancals i amb la llinda i l'ampit de pedra. Al segon hi trobem cinc finestres distribuïdes per tot l'ample de la façana, amb llindes de maó col·locat a sardinell. El ràfec és motllurat, amb maó de pla.
Al costat esquerre hi ha adossat un cos més baix amb un finestral geminat gòtic lobulat i una finestra inferior amb llinda de peda, gravada.
Els carreus ban disposats en filades situats a la zona del portal dovellat (a l'esquerra de la façana) correspondrien a la masia medieval, que era una construcció aïllada. Aquest aparell, fet amb carreus de pedra de Campanyà, es conserva fins a mitja planta primera. A la part superior el parament combina maons i tàpia. Entre el paredat, a més, a les parts altes s'hi poden veure restes de tègula i dolia d'època romana.
A la galeria fotogràfica s'han incorporat fotografies de les façanes posteriors i de l'interior de l'any 2008.
Història
Aquesta casa situada a l'antic carrer de Dalt té el seu origen al segle XIV. En un principi era una masia, que amb el temps va quedar incorporada a la trama urbana. D'aquesta primera construcció medieval en quedarien restes en el parament del nordest. A més, es van unir dos immobles que li donen l'actual configuració, fruit de l'evolució històrica de l'edifici.
Des del segle XVI l'edifici està vinculat als Matas, una família burgesa que al segle XVIII va fer construir l'ermita de Sant Domènec. A partir del segle XVI can Mates va anar-se ampliant, amb les següents fases constructives i de reforma:
Fase corresponent als segles XVI i XVII, quan la família Matas va adquirir l'edifici i es va edificar la zona nord i oest.
Fase corresponent al segle XVIII. En aquest moment es va fer una nova distribució de la planta baixa i es va construir la segona enderrocant les golfes existents. Aquest moment va coincidir amb el punt àlgid de l'economia familiar dels Matas, quan eren subministradors de carn a la ciutat de Barcelona.
Fase corresponent al segle XIX. Aquest moment estaria relacionat amb la decadència econòmica de la família. Es documenten diverses reparacions a l'immoble.
Fase corresponent al segle XX, quan es va dividir la propietat en tres i s'edificaren nous habitatges a la part posterior de l'antiga propietat.
A la dècada de 1980, fruit d'un esfondrament a l'interior de l'immoble, va desaparèixer una llar de foc amb escó i fumeral.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
CABALLÉ CRIVILLÉS, Gemma (2016). Estudi arqueològic de l'edifici núm. 19 del carrer Sant Domènec -Can Mates- Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). Masies de Sant Cugat. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.
TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. Gausac núm. 5, p. 25-42.
