Can Mata
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10203-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Masia tradicional catalana de planta baixa i pis. Presenta façana estucada que li confereix un aspecte càlid i acollidor.
La planta baixa està estructurada a partir d’un portal d’arc de mig punt adovellat al centre, característic de l’arquitectura popular catalana. Les dovelles són de pedra treballada de manera acurada i regular.
El primer pis presenta dues finestres rectangulars verticals, emmarcades amb brancals i llindes de pedra, una a cada banda de la façana.
La coberta és a dues aigües amb carener perpendicular a la façana i ràfecs ben marcats per protegir la façana de les inclemències del temps. El disseny de la coberta contribueix a la silueta característica de la masia, amb una estètica funcional i arrelada al paisatge rural català.
Història
El nom de la masia no fa esment de cap dels propietaris, però tenim dos hipòtesi sobre l'origen del nom de Can Mata, hi ha la possibilitat que vingués d'un topònim de nom de vegetal abundant a la zona o d'una paraula que fa referència a la afecció al joc d'algun dels propietaris.
Can Mata va ser construït a l'últim terç del segle XIX per la família Blai Navinés, que vivien abans al carrer del Raval, en una casa que l'anomenaven Celler de Can Mata. De totes maneres, segons mossèn Antonino Tenas al 1856 ja es parla de les cases del camí del Padró, una d’aquestes cases podria ser Can Mata.
La masia ha estat engolida per la trama urbana i ha quedat adossada, amb el pas del temps, a les cases del carrer del Padró. Les edificacions que han sorgit al voltant de la propietat fan que quedi enclotada i no es pugui apreciar des del carrer.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.
MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). "L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern". Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, núm. 9, p. 146-221.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’estudis santjustencs, núm. 23.
TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
