Can Mas
Castellgalí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt d'edificacions col·locades formant un pati davant de l'edifici principal. Aquest és de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, i en ell s'ubiquen l'habitatge dels amos i dels masovers. La façana principal, que s'obre a migdia, forma dues porxades amb arcs a la primera planta i balcons a la segona, corresponents a una de les modificacions de l'edifici. L'estructura interior correspon a tres crugies perpendiculars a la façana cobertes amb voltes de canó, més ample la central que permetia l'accés dels carros. A la banda esquerra la volta està destinada a celler. Per aquest costat es va ampliar la casa afegint un cobert que alberga dues tines folrades de cairons ceràmics, una premsa de vi amb braç de fusta que porta la data 1866 tallada al centre, i encara es pot veure la base d'un antic molí d'oli. La sala principal de la casa es troba al centre del primer pis i respon a l'estructura típica d'espai central que dona accés a les habitacions de la casa. La llinda de la porta d'entrada a la sala des de l'eixida porxada porta gravada la data 1814. A la sala destaca un rentamans en fornícula folrada amb ceràmica catalana i la caixa del rellotge de peu. A la cruïlla esquerra i amb accés des de l'eixida, hi ha l'antic pastador, espai en el que hi ha el forn de pa i una pastera de fusta amb la data 1816 gravada davant. La porta d'entrada al primer pis des de l'exterior, té dues llindes, una porta amb la data 1682 gravada, i la de sota amb la data 1902, fruit d'una ampliació. A l'exterior de la casa, a l'espai enjardinat, es conserva la base de pedra d'una antiga premsa. Destaca la gran bassa situada darrera de l'edifici destinada a recollir l'aigua de la pluja per regar les vinyes i horts construïda el 1897 i reformada el 1901 tal i com indica una inscripció.
Té una premsa de vi, havia tingut trull d'oli. Té quatre tines (una circular i tres quadrades) folrades amb cairons. Celler amb botes. Havia tingut dues masoveries: Prunés i Ocata. Els propietaris d'aquesta casa conserven uns capitells procedents de la capella castellera de Santa Maria que van ser traslladats d'aquest lloc que pertany als mateixos propietaris.
Història
La casa és fruit de diferents èpoques. La més antiga de les visibles actualment pot correspondre al segle XVII, amb ampliacions importants a mitjans del XIX en que es fa l'eixida porxada del pis i la bassa. La informació més antiga és la que ens proporcionen els fogatges. Al de 1497 s'esmenta a Pere Mas, i al de 1553 a Joan Mas. Al 1715 surt can Mas al llibre de cobraments del rector de Castellgalí (ASM). L'any 1813 Valentí Playà Vilaseca compra cal Mas a Antoni Font de Planell. Els hereus d'aquest Playà són els actuals propietaris. El nét d'aquest, Pere Playà Vilaseca, va comprar ca l'Amigant el 1873; i el besnét del primer, Francesc Playà Muncunill, compra Casajuana a Joan Casajuana i Camprubí pels volts del 1890.
Bibliografia
Iglésies. J. (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Iglésies. J. (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985. Fitxa nº 16426. Documentació privada de cal Mas.