Can Marlet
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Marlet és una casa als quatre vents situada a la carena de la Serra de Can Merla, formant un petit veïnat juntament amb Can Taiola i Can Relat.
L’estat actual és fruit de diverses modificacions i afegits. S’endevina un cos principal, de planta rectangular, al qual en algun moment s’allargà la façana cap els costats. Consta de planta baixa i pis, restringit només a un dels costats de la casa, ja que el teulat baixa molt per la façana de ponent. La coberta, refeta fa relativament poc temps, és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Les obertures, tant de la planta baixa com de la planta pis, són petites, sense elements decoratius. Aquesta unitat trenca amb una possible darrera reforma, que aixeca la coberta per l’aiguavés de llevant, i s’adossa al que probablement fos una cort amb paller.
També es coneix com a Can Pol, Antic Ventura Merla.
Al darrera de la casa havia existit una font, coneguda per la Font de Can Marlet, que segons la tradició servia per a posar-hi els llobins (Lupinus albus) en remull. Aquesta planta herbàcia, coneguda també com a tramús, cultivada serveix per a millorar la qualitat del sòl, per obtenir farratge per al bestiar i també per a menjar el seu gra, semblant a una ametlla però més rodona.
Història
Segons cadastre de 1862 la casa es coneix com a Can Pol. El seu propietari és Tomàs Tamís, que disposa de dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres d’erm.
L’any 1889 canvia de propietat, passa a mans de Rosa Deulofeu i Tauler amb el seu fill Joaquim Marlet i Deulofeu. La Rosa era vídua de Bonaventura Marlet, mort l’any 1883. És per aquest Bonaventura que la casa serà coneguda amb el motiu d’Antic Ventura Merla. La Rosa mor just en el canvi de segle XIX al XX amb seixanta-nou anys. Joaquim Marlet i Joaquima Gelmar són els joves que hi viuran amb son fill, Marcel·lí.
En el cens de 1909, la casa s’anomena Can Marlet. És en el mateix any que apareixen dos nous habitants, probablement llogaters, Josep Mercader i Maria Novell, amb la seva filla Francesca, que l’any 1917 ja tenen inscrits dos fills més, en Joaquim i en Joan. Hi viuran fins l’any 1922, que marxen a viure a Tordera.
L’any 1923 hi trobem Francesc Vilà i Bóta, casat amb Maria Marlet. En Francesc era originari de Can Borràs. El mateix any d’entrar a viure, la Maria mor amb quaranta-sis anys.
L’any 1924 hi viu Jaume Pimàs, Elisa Pàs i el pare d’ell, Jaume Camps i Pimàs, que només hi residiran tot just un any, ja que marxen a viure a Maçanet.
A partir de 1926 consten a la finca el matrimoni Joan Montfulleda i Vedaguer i Mercè Iglesias Vinyoles, amb els seus fills, Joan, Concepció i Pere. Els dos fills aniran a la Guerra Civil. Els pares moren, primer la Mercè, l’any 1951 i en Joan el 1956.
La finca passa a mans de l’hereu, Joan Montfulleda Iglesias, que hi viurà amb la seva esposa, Maria Garròs i Ferrer (maridats l’any 1949). Tindran tres fills, la Montserrat (1950), l’Antoni (1954) i en Joan (1958).
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
