Can Llorens
Pineda de Mar

    Maresme
    Carrer Major, núm. 37

    Coordenades:

    41.627129237303
    2.6877839856317
    473992
    4608425
    Número de fitxa
    08163 - 31
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    El Pla d’Ordenació Urbanística de Pineda de Mar va ser aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió 17/07/01, conformitat text refós 22 de juliol de 1992 (B.O.P. núm. 278/19.11.92).
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    4185108DG7048N0001SF
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.

    La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat, definits per les obertures, només trencada a la planta baixa per la substitució d'una finestra per una porta. Trobem l'entrada a la casa en l'eix central. És de llinda recta i porta de fusta, de doble batent. En els eixos laterals, hi ha una finestra reixada, a l'eix esquerre, i una altra porta a l'eix dret.

    En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb barana de ferro i dues finestres balconeres de llinda recta, als eixos laterals, amb les persianes de llibret. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada i són de llinda recta.

    El parament és arrebossat i llis. El fons clar destaca amb el gris blavós del sòcol i dues faixes verticals que emmarquen tota la façana, fent joc amb el pintat de les persianes. Completen el programa decoratiu tres franges esgrafiades amb motius geomètrics florals entre planta i planta i sota cornisa. Corona la façana una balustrada.

    El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del Camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.

    A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.

    La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.

    FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). Pineda en el temps. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.

    MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). L’Abans. Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975. Editorial Efadós.