Can Llonc Rubí

Vallès Occidental
Terrassa, 30 08191- RUBÍ
Sobre la riera de Rubí, al costat del centre.

Coordenades:

41.49314
2.03025
419053
4593957
08184-223
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Eclecticisme
Racionalisme
XIX- XX
Germans Llonch
Dolent
El seu estat de conservació es molt precari i que ambdues necessiten, urgentment, una eficaç i respectuosa restauració.
A finals de 2003 es van caure la meitat de les arcades de la façana principal
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 029A09000
Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

Casa que pel seu costat Nord fa mitgera amb la següent, mentre que pel seu costat Sud es troba exempta. Per la seva banda Oest té façana al carrer de Terrassa, on ocupa el solar corresponent al número 30. Presenta coberta a doble vessant amb teula àrab, que verticalment es desenvolupa a tres altures (baixa i dos pisos més), de planta rectangular i estructura cúbica. A la façana que dona al Sud els tres pisos presenten sengles balcons correguts amb nou arcs cadascun. Les columnes dels arcs són fetes amb maons de planta octogonal, d'inspiració clàssica, probablement fets a Rubí. La reixeria és de ferro forjat amb una decoració de grans motius florals de dotze pètals inscrits en quadrats amb roleus a les cantonades. Resulta interessant el remat d'aquesta mateixa façana amb timpà simple decorat, com la resta de la cornisa, amb un fris dentellat senzill. De la façana principal (C/ Terrassa) destaca la portada de gres, un balcó amb el mateix tipus de reixa que a l'altre cantó i dues finestres cegues. L'arrebossat d'aquesta façana simula, en morter, una decoració de carreus de pedra. El tipus d'edificació és propi dels últims anys del segle XIX. A Rubí hi ha exemples d'aquesta tipologia constructiva, encara que aquest edifici destaca per la seva singularitat ornamental i l'emplaçament urbà. En aquest sentit, cal ressaltar la balconada correguda superposada com un exemple únic d'arquitectura colonial en simbiosi amb solucions d'arquitectura popular i tradicional de Rubí i amb els corrents academicistes que van dominar el panorama de l'arquitectura catalana pre-modernista (exemples a Rubí podrien ser la masia de can Balasc i la casa de direcció del Vapor Nou). Segons informació oral -donat que s'ha negat l'accés a la casa- existeix, així mateix, un patí o jardí tancat (que s'endevina des del carrer) on hi ha o hi havia un safareig alimentat per l'aigua del rec del Clausell que discorria molt a prop, sota l'acera. La casa forma un conjunt unitari amb cal Corrons, un altre exemple remarcable de l'arquitectura civil rubinenca, constituint ambdues un "skyline" sobre la riera.

No s'ha facilitat l'accés a la construcció.

L'edifici va ser construït pels germans Llonch. Aquests eren paletes que van anar a Cuba on es van enriquir. A la illa havien treballat a la casa Jané, a la dels Jesuïtes de l'Havana, a la Calisay, etc.. on feien les obres de reparació. Un cop acabada la Guerra de Cuba van tornar a Rubí on, aprofitant una antiga construcció van aixecar la nova casa a finals del segle XIX o primers anys del segle XX. (Informació oral del Sr. Miquel Rufé, novembre de 2000). La primera pastisseria de Rubí és la pastisseria Llonch de finals del segle XIX (RUFÉ, 1982a). Els cognoms dels pastissers era Llonch Llugany.

BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1982a) Calendari llaminer. Rubí: Miquel Rufé i Majó. Informació oral del Sr. Miquel Rufé, novembre de 2000.