Can Julià de la Muntanya

Santa Coloma de Cervelló

La masia de Can Julià està formada per un conjunt de diferents edificis adossats al voltant del cos central, amb un pati al davant, esdevenint un conjunt de cases quasi independents associades a uns terrenys de cultiu. El cos principal és de planta basilical, amb planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant de teula ceràmica àrab. Per sota coberta té una cornisa feta de maó vist, que defineix un conjunt de petits arcs cecs. La façana principal, orientada a sud, està composta a partir de tres eixos verticals. Sobre el central, a la planta baixa, hi ha la porta d'accés amb arc rebaixat i dovelles de pedra i, a cada costat, hi ha una finestra. Al primer pis hi ha tres balcons amb baranes de ferro. El central és el de majors dimensions, però tots ells estan definits per llindes i brancals de pedra escairada. A la llinda del balcó central hi ha una inscripció amb els noms "BALDIRI" i "JULIAN" separats per la data 1785. Entremig d'aquests balcons hi ha dos rellotges de sol bessons en força mal estat de conservació. Per últim, al pis superior, sobre l'eix central hi ha tres finestres amb arc rebaixat i una a cada costat sobre les obertures de les plantes inferiors. En aquest últim pis, per sobre les finestres i a l'eix central, hi ha les restes del que sembla una politja. A cada costat del cos principal hi ha adossats dos cossos de planta baixa i planta pis, amb coberta de teula ceràmica a una i dues aigües. En el cos de llevant, a la planta baixa hi ha una porta amb arc de mig punt i dovelles de pedra. En el primer pis hi ha obertures molt petites, mentre que a la planta superior les obertures són lleugerament més grans i totes tenen ampit. A l'extrem de llevant d'aquest annex s'hi conserven les restes d'una possible garita de guaita o defensa, feta amb maons disposats de cap i base de pedra, que té algunes espitlleres. Probablement havia servit d'element defensiu de la masia en el decurs d'alguna de les guerres del segle XIX. El cos de ponent està força transforma. També té planta baixa i dos pisos, amb obertures petites sense ornamentació. Les façanes encara conserven les restes d'un esgrafiat amb motius geomètrics que tractava el conjunt de forma unitària. Si ens guiem per la llinda del 1788 i les característiques dels esgrafiats, estèticament encaixarien al segle XVIII. Per tant, sembla que en aquest moment es devia fer una reforma important a la casa que va comportar (mitjançant l'esgrafiat i potser també la modificació d'algunes obertures) la unificació de les façanes de tots tres cossos per donar un aspecte senyorial a l'edifici A la part posterior d'aquests cossos encara n'hi ha altres cossos adossats. La finca disposava de mina d'aigua, situada prop de la rotonda que uneix actualment el carrer de Can Julià amb l'Avinguda Lluís Companys o " Via Cornisa". La mina alimentava una font (font de Can Julià) amb bassa, ja desapareguda. També a la mina hi havia un canó per evitar les pedregades. Al pati hi havia un safareig on les dones rentaven la roba, encara que normalment ho feien els de la fàbrica.