Can Jaumet dels Crestats
Sant Iscle de Vallalta
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia molt modesta de planta rectangular de 18,5 metres d'amplada per 8 de fondària. L'edifici s'adapta a la topografia del terreny, per la qual cosa es compon de planta baixa i pis a la part davantera i d'un sol nivell de circulació a la part posterior. La casa presenta una sola crugia paral·lela a la façana principal, orientada a migdia, amb coberta amb dos aiguavessos amb el carener perpendicular.
La façana de l'edifici primigeni apareix sense compondre, amb dues obertures per planta. A peu pla hi ha un portal amb llinda de fusta precedit per dos graons de pedra ben escairada en forma de semicercle, i una finestra d'obra. A la planta superior es repeteix el mateix esquema, amb una finestra amb llinda de fusta i una altra d'obra, amb ampits de pedra. Els tancaments són de fusta. Els paraments davanters són pintats de color blanc, mentre que tota la resta estan arrebossats amb morter de calç.
La masia té adossades sengles construccions complementàries a les façanes de llevant i ponent que generen noves obertures sobre el pla de façana. A l'est, apareix un volum de planta rectangular en direcció N-S de dues alçades i coberta amb caiguda lateral cap a l'exterior. Aquest cos compta, a la façana de migdia, amb una porta de garatge de dues fulles amb posts de fusta i, sobre seu, una finestra d'obra. A la paret de llevant hi ha dos finestrons sota la coberta i un més, de recent obertura, a la reculada de ponent. Ben bé a l'altre costat del conjunt hi ha un cos quadrangular amb porta a la planta baixa i finestra d'obra al primer pis, i una xemeneia amb barret de teules en l'angle N-O que dona servei a tota la masia.
Antigament, aquests annexos donaven continuïtat als aiguavessos originals, com encara passa al costat oest; però el volum de llevant va ser ampliat longitudinalment i realçat, per la qual cosa interromp el tremujal de la masia.
L'entorn de la casa es troba sense pavimentar. El pati d'entrada es troba delimitat per un mur de pedra seca que dona origen a una feixa destinada a horta, situada en una cota inferior.
Segons els seus propietaris, el nom de la casa deriva d'un ancestre que tenia les bèsties castrades. La propietat està situada al vessant de solell del Pla de Bassa, en una fondalada amb vegetació de ribera i algunes feixes amb avellaners.
Protecció:
Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C.
Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-19.
Història
Segons testimoni dels propietaris, la casa pertany a la seva família des de 1780, tot i que ja existia amb anterioritat.
La masia apareix representada amb el nom de "Cal Crestat" en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 54.
AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-19, pp. 245-252.
AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 19, p. 104.
GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34348.
GINESTA I SALICRÚ, Amadeu (2007). Records d'un pagès i bosquerol de l'Alt Maresme. Arenys de Munt: Amadeu Ginesta, p. 41.
PINEDA, Ll. i TIÓ, P. (1979). Masies del Maresme. Can Jaumet dels Crestats. Cingles, núm. 38. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró.
