Can Guitart
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada formada per dos cossos adossats que li confereixen una planta en forma de T. Ambdós volums són rectangulars, tenen una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de teula àrab. Consten de planta baixa i pis. Tota la construcció presenta obertures rectangulars, les més simples amb els emmarcaments bastits amb el mateix revestiment emblanquinat que cobreix les parets, i les altres emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Aquestes obertures també estan completament emblanquinades. La façana principal, orientada a llevant, presenta un porxo adossat al davant. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra també emblanquinats. Prop de la masia, a la banda de llevant, hi ha un safareig i una font, i un altre volum aïllat de planta rectangular i coberta de teula àrab.
L'edifici està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005.
Història
El cognom Guitart està documentat a Canyamars des de la segona meitat del segle XVI. En aquest sentit, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi apareix Antoni Guitart. Al mateix temps, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ("Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570"), hi torna a aparèixer Antoni Guitart, pagès de Canyamars. Dins del segle XVII, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1632 ja existia una casa anomenada "Guitart" dins del veïnat de Canyamars. Aquesta referència torna a aparèixer l'any 1897 en aquest mateix document. Al segle XVIII, en les llibretes per cobrar "Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas" de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom "Gitart". Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, durant el segle XX, a la masia hi havia dos habitatges diferenciats. Hi hagueren masovers fins l'any 1960.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.46/126. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.
