Can Guineu
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa unifamiliar construïda per l'arquitecte Raspall i Mayol, una obra força reeixida i representativa de la seva etapa noucentista. Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis. La coberta és plana amb terrat a la catalana, limitat a la part de façana per una balustrada rematada per sengles cràters ceràmics als quatre pilars amb medalló i coronades amb capitell. La façana és plana i està composada simètricament segons tres eixos amb buits de proporcions verticals protegits amb persianes de llibret mòbil. Els de la planta baixa presenten una variant de l'arc deprimit convex. Destaca la balconada correguda de la planta pis i l'entaulament - balustrada, els quals trenquen la verticalitat de la composició. En les reixes de ferro dels buits de la planta baixa i de la barana del balcó hi ha decoració vegetal d'estil noucentista. També és interessant la porta d'entrada, que conserva la fusteria originària, combinada amb un reixat a joc amb el de les finestres (CUSPINERA et alií, 2001).
Història
La casa de can Guineu fou construïda l'any 1930, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol en la seva etapa noucentista. Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental.
L'autor García-Pey recull l'origen del sobrenom de can Guineu amb què es coneixia aquesta casa: en Joan Puig i Relats va venir de pagès i s'estatjà a la casa del carrer de Joan Prim número 128. La casa d'on procedia tenia una gran figuera sota la qual feien taulades per celebrar les seves festes, casaments, bateigs, etc.. Una d'aquestes celebracions que arreplegà una bona colla sota la figuera cridà l'atenció d'uns caçadors que passaven. En veure-hi tanta gent reunida no se'ls va ocórrer altre cosa que dir "Guaita, quin cau de guineus!". La cosa devia fer gràcia i en endavant es conegué la casa com can Guineu i els que en sortiren, com veiem, en Guineu. Les cases del carrer de Joan Prim 128 i la del carrer Corró 32, també se les coneixia així. Alhora sembla que la persona que habitava aquesta casa, de cognom Creus, també se'l conegué amb aquest motiu (GARCÍA-PEY, 1990).
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
