Can Guàrdia
Tona

    Osona
    c. Barcelona 14
    591

    Coordenades:

    41.84982
    2.22808
    435921
    4633390
    Número de fitxa
    08283 - 16
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX - XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    BPU. Pla especial de protecció del centre urbà de Tona. Antic camí ral i Plaça Major. Catàleg de Béns a Protegir. Número 02/14.Aprovació provisional juny de 2023
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    6036007DG3363N
    Autoria de la fitxa
    Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals)

    Can Guàrdia és un edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, i d’un cos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és pla i sense decoracions, llis. 

    La façana és simètrica, organitzada a partir d’un sol eix vertical compost per tres obertures, la porta principal i dues balconeres. Les baranes del balcó del primer pis són barres de ferro motllurades. L’entrada principal es fa des del carrer a partir d’una reixa que dona pas a un vestíbul abans de la porta d’accés a la finca.

    El revestiment de la façana té una tonalitat groga.

    La família Guàrdia, una nissaga d’empresaris de fabricació de cadires, un ofici amb molta tradició a Tona, s’establiren a la vila a mitjans del segle XIX, i varen fundar un primer taller de cadires i mobles corbats: “Fábrica de tornería y muebles curvados al estilo de Viena”, el 1868. Aquest negoci s’ubicava prop de l’església parroquial de Sant Andreu.

    A mesura que el taller agafava importància la família anà adquirint varies finques al carrer Barcelona, amb hort al darrere. En aquells espais hi guardaven els mobles i les eines, i la maquinaria necessària. Una d’aquestes finques sembla que fou aquest edifici en qüestió, el número 14, i possiblement els contigus (CATEURA i VALLS, X.: 2015).

    Fou tal la importància del taller que va passar a obtenir la primera màquina de vapor que es va instal·lar a Tona. I fou allà on sembla que el tonenc Pere Codina Riera, el fundador de la fàbrica de cadires Can Codina, aprengué l’ofici.

    Al cap d’un temps, l’any 1885, Jaume Guàrdia Molera, Pere Codina Riera i Jacint Roqueta Brés varen formar una companyia de fabricació de cadires i mobles corbats, ja que tots tres tenien negocis en marxa. Al cap de deu anys, es va extingir.

    La tradició familiar de fabricants de cadires va continuar amb Lluís Guàrdia i Serra, l’hereu, que va fundar una nova fàbrica de cadires dita de Can Vilella (número 9 del carrer de Barcelona).

    BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona

    CATEURA VALLS, X. (2015) “La Fàbrica de Cadires "Guàrdia" de Tona i "La Corbadora" d'Arbúcies”. Monografies del Montseny, Viladrau. Pàgines 305-337.

    PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. Pàgines 104, 108, 408 i 669.

    ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona.  Aprovació inicial.