Can Gravat Sant Hipòlit de Voltregà

Osona
Carrer dels Marquesos de Palmerola, 4
Al tram inicial del carrer, formant la cantonada que hi ha a la banda de ponent de la via
531m

Coordenades:

42.01555
2.23672
436802
4651784
08215-210
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XIX-XX
Regular
El revestiment està força degradat.
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 6920501DG3562S
Adriana Geladó Prat

Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de tres vessants i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta i disposat a les dues façanes vistes. L'edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Aquest parament presenta quatre portals d'accés rectangulars de diferents dimensions, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres d'arc deprimit còncau, amb el mateix revestiment que les de la planta baixa. S'hi obren finestres simples, finestres balconeres i un petit balcó central situat al nivell superior. La façana de ponent, força estreta, compta amb una obertura per planta, totes elles amb la mateixa tipologia que les del parament principal. Cal destacar el tram inferior de la cantonada de la construcció, emmarcada amb carreus de pedra amb els cantos arrodonits i ornamentats amb un capitell de pedra motllurat. La construcció està bastida en maons i parets de tàpia. Compta amb els paraments arrebossats i pintats amb un to ataronjat.

Altres noms relacionats amb l'edifici: ca l'Hermínia, can Tarabal.

La casa és coneguda amb el renom de can Gravat en referència a Vicenç Saurina i Vilaseca, que procedia del municipi d'Oristà i tenia la cara gravada per la verola que havia passat de petit. Tenia una botiga de comestibles a l'edifici a la dècada dels anys 30 del segle XX. Durant el temps que la botiga va estar regentada per la seva filla, la casa també fou coneguda com a ca l'Hermínia. Ella i el seu marit Joan Torrentó hi van tenir un colmado amb diversos tipus de productes (carn, peix, fruita, verdura). Posteriorment, i fins a principis del segle XXI, a l'edifici hi havia una altra botiga coneguda com a can Tarabal.

ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 63-64, 124.