Can Grau /can Tòfol
Olivella

    Garraf
    Can Grau
    Emplaçament
    Al coll de can Grau - les Piques
    330

    Coordenades:

    41.30692
    1.83814
    402740
    4573480
    Número de fitxa
    08148 - 47
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    11873
    Accés
    Fàcil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Diputació de Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Xavier Esteve i Gràcia

    Can Grau s'emplaça en un coll de muntanya, en una zona d'interès agrícola del PEIN del Garraf, al costat d'una carrerada. Es tracta d'una gran masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. Consta de diferents edificacions, majoritàriament adossades.
    L'edifici principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta de teules àrabs a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Ha estat força modificat per adaptar-lo als seus usos públics actuals. A la façana principal, que mira a migdia, hi trobem un portal en arc de mig punt fet de maons. En aquesta planta hi trobem cinc finestres rectangulars, amb ampit de rajola, de mides desiguals i totes elles enreixades. A la planta pis hi trobem cinc finestres més, disposades asimètricament i també enreixades, així com un rellotge de sol. Un gran contrafort reforça la cantonada sud-est de l'edificació principal. A l'oest d'aquest edifici hi trobem l'antiga era, a la qual s'accedeix per una porxada d'arcades de mig punt fets amb maons. Aquesta edificació compta amb diversos cossos annexos. Al sud-est d'aquests edificis, a uns 25 metres de distància, s'hi emplaça una altra edificació, can Tòfol, d'una única planta rectangular i coberta a doble vessant convertida avui en un observatori astronòmic.

    La masia de Can Grau, coneguda antigament com mas de Cabrafic o Cabafiga, està documentada des del segle XVI. Als anys seixanta l'edifici patí unes reformes de gran importància que comportaren la destrucció d'un sector força important del conjunt. Va ser adquirida per la Diputació de Barcelona el 1986. Un cop restaurada i rehabilitada, va ser oberta al públic el 1991 com a casa de colònies i a escola de natura de l'espai natural protegit.

    Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella.
    CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.
    CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.
    DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella.
    VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos.
    ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.
    ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.
    ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.