Can Gelabert
Pineda de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.
La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, trobem l'entrada situada a l'eix central, de llinda recta amb una porta de fusta de doble batent. En els eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades amb persianes de llibret. En el primer pis, destaca un balcó corregut, amb llosana de pedra, barana de ferro forjat i sostingut per sis mènsules. S'hi accedeix per tres finestres amb persiana de llibret i llinda recta totes elles. A la planta de les golfes, hi trobem tres petites obertures alineades en els tres eixos de verticalitat, amb reixa de ferro forjat i arc angular. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra i llinda recta.
El parament té un acabat estucat imitant carreus de pedra, però està dividit en tres trams, el central té un recreixement i un tractament diferenciat dels laterals. Entre la llinda de la porta i la llosana del balcó hi ha un esgrafiat de motius florals geomètrics. La façana presenta un coronament amb balustrada i un capcer central on hi figura la data de "1910".
També és coneguda com a can Nebot.
Història
L'edifici es reforma ja al 1886 i també al 1910. Per tant, és molt anterior a 1886, per les reformes documentades i per estar situat al nucli històric inicial de Pineda, proper a la plaça de Catalunya.
El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.
A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.
La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.
Bibliografia
FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). Pineda en el temps. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.
MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). L’Abans. Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975. Editorial Efadós.
