Can Garcia - Granja García - Torre García - Torre de la Punxa
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. PEPAAC - ph-36.
Descripció
Edifici de caràcter senyorial. Està ubicat en una parcel·la de 3.592 m², i és un casalot modernista de planta quadrada (11,50 x 11,50 m aproximadament).
La coberta és de teula amb additaments de vidriats als careners i les franges. La cornisa es presenta fistonada amb arcades i majòliques. La fusteria majoritàriament és de llibret i color verd. Té una esvelta torre amb capitell d'agulla cònica en un dels angles.
Els murs són de pedra vista de llicorella negra, i també de maó vist, tant al cos de la torreta com als marcs de les diverses finestres.
La façana principal està orientada a sud-oest. A sobre d'una de les finestres dobles, orientades a sud-est, que constitueixen part de les obertures, hi ha un rellotge de sol rectangular.
En alçada es desenvolupa en baixos i dues plantes més.
De la fesomia exterior de l'edifici destaca la torreta ja esmentada, capçada per una agulla cònica coberta amb ceràmica vidriada de color verd, amb diversos elements ceràmics decoratius al coronament, a la base i a la meitat de la seva alçada. A la torre hi ha un rètol de ceràmica verda, amb lletres ceràmiques blanques a sobre d'un fons decoratiu taronja i blau. En aquest rètol posa el nom de l'edifici: "Granja Garcia".
El portal principal és de mig punt, amb dovelles molt amples. Està rematada per un escut de camp buit adornat amb flors i una cinta amb llegenda.
Destaca la galeria d'arcs a manera de solana. En general, la decoració s'inspira en elements del gòtic i de l'arquitectura rural catalana, dominant elements florals.
L'accés principal es troba a la façana sud-oest, en planta baixa. També s'hi pot accedir des de la façana lateral sud-est amb accés directe al menjador.
Del seu interior destaquen així mateix, els interiors i disposicions arquitectòniques de les següents plantes: (Pérez, 2013: 16-18).
- La planta baixa consta de vestíbul, despatx, menjador, cuina, sala d'estar, bany, distribuïdor, passadís, dos dormitoris, magatzem, caixa d'escala, sala de caldera i traster. Quan es va construir la casa, aquesta planta era on residien els masovers, mentre que a la dècada dels seixanta va patir una reforma de les instal·lacions i acabats per tal de condicionar-la, ja que era l'habitatge dels nous propietaris.
- A la planta primera s'accedeix a través de l'escala interior de la casa. En aquest primer pis és on originàriament vivien els primers propietaris, i manté íntegrament el paviment del menjador i les habitacions, així com alicatats ceràmics de gran qualitat. El menjador és molt senyorial; tenia una llar de foc, però per problemes amb la xemeneia es va haver de treure, i actualment s'ha substituït per un paravent de ferro forjat molt ben treballat. Aquesta estança va ser decorada amb molta delicadesa. La planta consta de menjador-estar, sala de fumadors, caixa d'escala, distribuïdors, tres dormitoris, cuina, dos banys i balcó.
- La planta segona, que és la que es troba menys modificada de totes, és a dir, no ha patit cap modificació, per la qual cosa es poden observar els materials d'origen. S'hi accedeix a través de l'escala interior. Consta de tres sales diàfanes, una sala d'accés a dalt de la torre, dos dormitoris, cuina, banys, sala de caldera i la caixa d'escala.
- A la planta solàrium s'accedeix mitjançant l'escala interior. Es tracta d'una terrassa exterior, tancada amb merlets i des d'on es pot gaudir d'unes vistes esplèndides.
En un lateral de la casa hi ha altres construccions i també al seu voltant un jardí ben cuidat. A la parcel·la també hi ha una piscina i una construcció auxiliar destinada a trasters i garatge.
Al costat de l'edifici modernista hi ha una casa de pagès anterior.
Història
Els terrenys de la finca pertanyien anteriorment al mas Font.
La Granja va ser encarregada l’any 1899 pel senyor Frederic García (mort l’any 1914). El senyor Garcia era fabricant de ciments de Vallirana, i volia aquest edifici com a habitatge i no com a explotació agrícola, com es podria suposar pel nom de granja. Les obres van acabar l’any 1900, segons la data que figura a la ceràmica de l’entrada de l'habitatge.
La mansió fou adquirida posteriorment pel senyor Juan Giménez Yebra l’any 1963.
En data del 2013 hi havia un nou propietari i la casa es trobava desocupada.(Pérez, 2013: 16-18).
Bibliografia
AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.
PÉREZ HERNÁNDEZ., Juan Pablo (2013) «La Granja García : història i arquitectura». UPCommons. Arxiu del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, 2013-07.


