Can Frontanyà
Sant Jaume de Frontanyà

    Berguedà
    La casa es troba als peus del serrat de Frontanyà, amb Creu Melosa al Nord, el Pla del Cingle a llevant, la solana de Terradelles a migdia i Faig i Branca al NO.
    Emplaçament
    Accés a partir del camí de Frontanyà.
    1218

    Coordenades:

    42.18812
    2.01345
    418537
    4671134
    Número de fitxa
    08216 - 30
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Popular
    Segle
    s. XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Catàleg de béns a protegir, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08215A00300010
    Autoria de la fitxa
    Lluïsa Vilalta Pérez

    Can Frontanyà és una masia situada al capdemunt dels cingles de Frontanyà, en un indret immillorable. L'edifici principal és de planta rectangular, d'uns 240 m2, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a doble vessant i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, la que s'obre al NO. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses, mentre que a les cantoneres es troben carreus més ben acabats. La seva estructura del s. XVII-XVIII no deixa veure els vestigis més antics.

    L'entrada a la masia és a la paret de NO, amb una àmplia era enllosada i tancada per un mur al costat de ponent i altres dependències annexes a la casa, d'època posterior i un gran paller al costat NO. La porta principal actualment té brancals i llinda de fusta, tot i que hi ha evidències d'un un arc de plec de llibre elaborat amb pedres planes del que seria l'obertura original. A la dreta de la porta hi ha una finestra de construcció molt posterior a la resta de l'edifici. Als pisos, s'obres dues finestres per nivell de mides diverses. Diversos annexos s'aixequen al costat NE, amb coberta a una sola vessant. A la paret de SE s'aprecia una eixida amb finestra amb llinda de formigó a la planta baixa, dues grans obertures en arc rebaixat al primer pis i una altra al segon pis, la que té una finestra a cada costat, les que originariament també serien a arc rebaixat. A la paret de SO hi ha un annex de dos nivells (plata baixa i subterrània aprofitant el desnivell natural del terreny), amb coberta a una sola vessant i teula àrab. 

    A l'altre costat de l'era, s'aixeca una edificació ramadera de planta baixa i pis, amb una gran obertura en arc de mig punt. La coberta és a doble vessant, bigues de fusta i tèula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. L'aparell constructiu és a base de paredat comú fet de carreus desbastats i totxanes, amb carreus més ben esculpits a les cantoneres i als brancals de l'obertura. 

     

     

     

    Frontanyà conformava un dels poblats habitats ja al s. XI, junt amb Cosp, les Lloberes, Les Planes, Corrubí, Santa Eugènia i Montner.

    La primera documentació que es troba de Frontanyà és al fogatge de l’any 1553, on apareix “Loys Font del Mas Frontanyà”. Un membre de la família Font, Magdalena, encara hi viu el 1598, segons els arxius de compliment pasqual. 

    Al “Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia”, on apareixen totes les cases i particulars de Sant Jaume que feren aportacions per l’obra del campanar del 1595, Frontanyà apareix contribuïnt 5 sous. Aquest fet confirma que Can Frontanyà era una casa forta, de les més capdavanteres del municipi a l'època, com podien ser les Vinyes i Picanyes, Cortines, les Lloberes d'en Cosp (totes aportant 5 sous). Per aquest mateix motiu, els homes més significatius eren escollits pel prior de Sant Jaume de Frontanyà per actuar com a batlle, com és el cas de Josep de Frontanyà el 1716-1717. 

    Al s. XX, la masia va ser utilitzada com a casa de colònies, pel que explica moltes de les modificacions i annexos a l'edifici original. 

     

     

    ACA (1553) Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2598.

    APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.

    MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.