Can Freixes
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL numero registre 10224-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Masia tradicional catalana de planta basilical amb planta baixa, pis i golfes. La façana està estucada amb tons ocres, que harmonitza amb l'entorn natural i li confereix un aspecte càlid i acollidor.
La planta baixa es caracteritza per un portal d’arc de mig punt adovellat al centre, característic de l’arquitectura popular catalana. Les dovelles són de pedra treballada de manera que siguin regulars. Als costats del portal banda i banda del portal, hi ha dues obertures rectangulars que són finestres amb llindes i brancals de pedra. A l'esquerra, s'hi ha afegit una estructura que manté la mateixa línia de la façana principal, integrant-se amb el conjunt.
El primer pis consta de cinc finestres verticals de doble batent amb arcs de llinda i emmarcades amb pedra esglaonada. Tant la finestra central com les laterals consten d’una barana de ferro forjat a tall de balcó.
Al pis superior, les golfes es configuren per una sèrie de cinc obertures petites d’arc de mig punt, que es distribueixen de manera simètrica a la part superior de la façana.
La coberta és a dues aigües amb carener perpendicular a la façana, amb els ràfecs ben marcats i corona l'edifici i protegeix la façana de les inclemències del temps. El disseny de la coberta contribueix a la silueta característica de la masia, amb una estètica funcional i arrelada al paisatge rural català.
Altres noms: Torre d'en Ricart - Torre Guardiola - Torre Vidala - Can Pellicer.
Història
Can Freixes és el nom amb què es coneix aquesta masia avui dia, però al llarg dels segles ha anat canviant de denominació. Inicialment, al segle XVII, se la coneixia com a Torre d’en Ricart, i més tard com a Torre Guardiola. Encara dins el mateix segle, el 1659, va rebre el nom de Torre Vidala, i posteriorment va ser batejada com a Can Pellicer.
L’any 1709, la masia va ser adquirida pels Pares Carmelites Calçats del Convent del Carme de Barcelona, que la van destinar a casa de salut per als religiosos malalts. No va ser fins a finals del segle XVIII que va adoptar el nom actual, Can Freixes.
Durant el segle XX, la masia heretada per Dolores Gutiérrez Vda. de Modolell, va perdre progressivament el seu caràcter de casa pairal i va ser reformada per convertir-se en una casa de pisos de lloguer. Amb el pas del temps, va quedar absorbida per la trama urbana de Sant Just Desvern, perdent la seva funció original.
L’AMB va fer l’any 2021 una intervenció total als jardins convertint-los en l’actual parc públic. També va intervenir a la façana principal i obrir les arcades tapiades de la galeria lateral esquerra.
Actualment, part de l'antiga finca ha estat transformada en un parc públic, i a la masia s'està duent a terme una reforma amb l’objectiu de recuperar i posar en valor aquesta construcció del segle XVI.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 23.
TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
