Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014. Fitxa A-21.
Descripció
Masia de dimensions mitjanes, de planta rectangular, de planta baixa i pis.
A la planta baixa, desplaçat de l'eix del carener, hi ha el portal d'entrada, amb arc rebaixat, i dovellat. Al damunt hi ha una espitllera a l'alçada del primer pis. A l'esquerra hi ha un altre portal, amb arc rebaixat, amb brancals de maó i llinda també de maó col·locat a sardinell.
Al primer pis hi ha una finestra d'estil gòtic geminada amb arcs lobulats. A l'extrem esquerre d'aquest pis hi ha dues finestres amb arc rebaixat, i l'extrem dret hi ha una finestra gòtica amb mènsula i marca d'arc conopial. Al centre de la façana hi ha un rellotge de sol.
Les cantoneres de la masia són de pedra escairada i el parament és de carreus escairats disposats en forma d'opus spicatum, còdols i tàpia, amb acabat arrebossat.
La teulada és a dos vessants amb un espantabruixes al carener de la masia.
A l'interior de la masia existia un molí. Actualment, a l'entrada hi ha el distribuïdor, amb un arc de mig punt, fet de dovelles de pedra escairades, també hi ha el menjador i, a través d'aquest, s'arriba al celler, que havia format part del molí on hi ha una arcada igual que l'anterior. A la paret nord del celler n'hi ha una tercera arcada, en aquest cas tapiada. A l'esquerra del distribuïdor hi ha la cuina, amb llar de foc, forn de pa i cendrera. A l'esquerra de la llar de foc hi ha una escala que pujava al primer pis, però actualment funciona com a rebost. Al primer pis hi ha la sala, amb un festejador a la finestra central, i les estances de descans.
Al davant i al voltant de la masia hi ha diferents cossos afegits amb funcions agrícoles i ramaderes.
Història
La primera referència històrica de la família Francí data de l'any 1466, quan Narcís Francí n'era el propietari. L'historiador Jaume Vicens Vives va dir que Narcís Francesch o Francé de Lliçà d'Amunt era, el 1484, un dels síndics remences que havien de protestar contra les violències dels senyors feudals. Un any més tard, se'l troba a la cort reial en defensa dels remences.
La família Francí tenia les masies de Soler, el molí d'en Soler i Sant Boi, que eren possessions del monestir de sant Miquel de Fai. Havien de pagar quatre quarteres de blat, dues quarteres d'ordi i trenta-un sous pels masos i nou quarteres de forment pel molí d'en Soler al monestir.
Segons sembla, la casa i el molí d'en Francí es van construir sobre les restes de la masia i molí d'en Soler i de Sant Boi o, si més no, en terrenys d'aquestes propietats.
L'any 1512 consta documentat el molí d'en Francí i podria ser el canvi de nom de l'antic molí d'en Soler car els propietaris del molí pagaven al monestir de sant Miquel de Fai la quantitat de nou quarteres de forment.
Durant el segle XVII, la família Francí va desaparèixer. Aleshores, el 1649, Joan Carrerres, pagès, i Josep Font Puig, de la masia de Can Puig, va fer una concòrdia per a la possessió del mas Francí. Font va pagar per la propietat de Can Francí l'import de quatre-centes lliures a Joan Carreres pels seus drets sobre la propietat.
L'any 1739 la propietat de la masia era de Quitèria Puig Francí, casada amb Sebastià Camp, pagès de Lliçà de Vall. A finals del segle XVIII, els propietaris eren els esposos Francesc Torres i Teresa Monbarbat. Francesc Torres Monbarbat va contraure matrimoni amb Llúcia Sala, del mas Godanya. El 1809, ell va tornar a casar-se i ho feu amb Agnès Artigues, del mas Artigues de la Serra.
Josefa Torres Artigues, hereva del mas, es va esposar amb Joan Puig Cucurella.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2006). “Ca l’Oliveres, moli d’en Comes, Can Francí” a DANTÍ, Jaume. Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.87-88.
