Can Fontanet
Sant Martí Sesgueioles

    Anoia
    Can Fontanet
    Emplaçament
    Costat de la depuradora de Sant Martí sesgueioles, al S
    617

    Coordenades:

    41.701385053533
    1.4961329864957
    374871
    4617715
    Número de fitxa
    08228 - 61
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVIII
    Any
    1776
    Estat de conservació
    Dolent
    En ruïnes
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08228A004000380000LX
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    Restes en ruïnes del que va ser un edifici fabril relacionat amb la confecció de mantes. Actualment es pot veure una façana principal a llevant, construïda ens blocs irregulars de pedra i paredat de filada, que presenta portal d’entrada amb llinda de pedra amb la inscripció de l’any, 1776, i a sobre, una finestra  d’arc rebaixat. Segons informació oral (PIERA, 2019), a la part sud de la finca hi havia una bassa d’aigua, que no ha estat possible reconèixer perquè la vegetació envaeix bona part del solar actual. Es pot apreciar el perímetre dels murs d’un àrea rectangular que es correspondria als límits de l’antiga fàbrica. El mur nord, de les mateixes característiques que el descrit, té una interessant canalització de pedra a la part baixa, que s'hauria utilitzat per portar l’aigua des de la font el Cargolet fins a la bassa citada, que serviria de rentador de les peces produïdes a la fàbrica.

    Les finques on actualment hi ha les restes descrites de Cal Fontanet, així com la mina de la font del Cargolet, i els terrenys del voltant (el camp on hi ha l’accés a la mina i els terrenys on hi ha el mur amb la canal adossada), formaven part d’una única parcel·la des del darrer quart del segle XVIII amb un únic propietari, la família Iglesias. Part d’aquest terreny va ser venut, l’any 1753, per Valentí Dalmases i Boixeda, agrícola de Sant Martí Sesgueioles, i Joan Llavià, cirurgià de Barcelona, a Ramon Iglesias, paraire de llana de Sant Martí. La família Iglesias es dedicava per tant, al negoci de les llanes. Per això, quan van adquirir els diferents terrenys deurien crear una infraestructura de font-canal-bassa, elements que haurien format part del negoci de les llanes de la família en la qual l’aigua neta recollida de la font aniria per la canal traspassant el torrent i adossada al mur fins arribar a la bassa, al costat de la casa que va ser construïda el 1776 (segons marca la inscripció de la llinda). Així, doncs, la font s’hauria construït en aquesta data o en una de molt propera. A la bassa es rentarien les mantes de llana confeccionades a l’edificació actualment anomenada Cal Fontanet. Aquest funcionament és el deduït a través de l’explicació de Jaume Montserrat, veí de Sant Martí Sesgueioles. Segons la font oral, al final de la canal, tocant a Cal Fontanet, hi havia una bassa que recollia l’aigua provinent de la font – ara inaccessible per l’espessa vegetació i la possible desaparició de les seves restes -. A l’edificació es treballava la llana creant mantes que després es rentaven a la bassa i finalment es deixaven assecar al sol. Aquesta explicació lliga amb el fet que, el topònim Cargolet, nom de la font, també era el nom de la casa; l’edificació que ara s’anomena Cal Fontanet. (PIERA, 2019)

    Segons l’estudi de Piera (2019), la masia de Cal Fontanet i la de Cargolet (antiga masia Iglesias) són la mateixa, primer s’hauria anomenat Cargolet i quan es va vendre a Joan Fontanet i Valles l’any 1856, aquest nom hauria canviat, però la Font s’hauria continuant anomenant pel nom de Cargolet.

    PIERA, Marta (2019). Projecte de recuperació de la font del Cargolet i d’arranjament del seu entorn immediat. Àrea de Territori i sostenibilitat-DIBA. Inèdit