Can Font
Tona

    Osona
    Emplaçament
    Nord de Tona, al costat del Torrent de la Ferreria. Prop del Parc Roqueta, s'accedeix des d'un camí que s'agafa de la N152z.
    565,5

    Coordenades:

    41.860232519687
    2.2305141646617
    436133
    4634544
    Número de fitxa
    08283 - 203
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Gòtic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVI -XVII - XX
    Any
    1566 - 1685 - 1904
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. VII. Catàleg de masies i cases rurals. Id-18 Can Font (o Can Font del Camí). BCIL Tipus A.
    POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. VI. Catàleg de béns a protegir. Cr 17 Can Font (o Can Font del Camí). BCIL Tipus A.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC- 24407
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    000204500DG33D0001OX
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    Edifici de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, encarada a llevant. Presenta planta baixa, pis i espai sota golfes. La façana principal és simètrica, i destaca l’eix central format per elements com el portal adovellat amb escut i data de 1566 (IHS FONT 1566), i la finestra al damunt amb arc conopial i muntants de pedra.

    Destaca el baluard de tancament del conjunt amb una lliça que s’obre a través d’un portal de fusta amb teulada inclinada, construir posteriorment al cos de masia, segons una data de la llinda (1685). En aquesta banda s’alcen diferents coberts.

    A la banda de llevant hi ha una porta automatitzada que dona accés als vehicles i a la part posterior de l’edifici, hi ha un edifici d’usos agrícoles amb dues plantes.

    El conjunt té una aparença renovada amb la darrera reforma. La masia es va ampliar el 1904, seguint l'estructura original.

    Abans aquest mas s’anomenava can Font del Camí, ja que era proper al camí ral.

    Es tracta d'un mas que va sorgir al segle XVI al costat del camí ral, com altres masos propers, construïts o renovats en aquest mateix segle (la Ferreria, Corminons de la Creu).

    L’any 1874 es va descobrir per casualitat una deu d’aigües sulfuroses en terres del mas, en un indret molt proper, on poc després es construiria el balneari Ullastres. Aquest va ser l’inici de l’explotació de les aigües descrites com “salino-yodo-bromuradas” i considerades posteriorment com a medicinals pel Doctor Antoni Bayés i Fuster, idònies per guarir o pal·liar diverses afeccions i malalties (BAYÉS, 1881). De fet, encara ara es conserva el pou de les aigües sulfuroses.

    BAYÉS i FUSTER, A. (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.

    LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.

    PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.

    PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.

    Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.