Can Font
Santa Perpètua de Mogoda
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La masia de Can Font es troba al nord de l'Ap-7 i a ponent de Can Targa. El seu accés es realitza des de la carretera B-140, de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on cal prendre el camí del Padró fins passada la Ferrussa, i continuar el camí de l'esquerra (cap a ponent) que voreja l'autopista pel nord. Una vegada travessada la Riera Seca trobem primer can Targa i després seguint el mateix camí Can Font.
La casa actual, tant per orientació com per estructura aparent exterior no sembla ser una construcció del segle XVIII, sinó mes aviat de finals del XIX. Es troba rodejada de construccions modernes fetes de maons. L'edifici principal del mas és de planta rectangular desenvolupada en planta baixa, planta pis i golfes. A la planta baixa s'hi observen tres obertures, el portal principal d'entrada al centre i dues finestres a banda i banda. A la planta pis, i centrat respecte el portal principal hi trobem un balcó i dues finestres rectangulars a banda i banda. Al pis golfes només hi ha una petita finestra al centre de la façana. Les parets de les façanes es troben arrebossades. La coberta és a dues aigües de teula àrab.
Apareix en una mateixa fitxa Can Targa i Can Font. Conegut antigament també com a Mas Vallhonrat (CANYAMERES, 2009).
Foto 2. Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003.
Història
Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:
Pel que fa al mas Font, evidentment, aquesta propietat és també resultat de la disgregació del mas Vallhonrat. El cognom Font i la família Font són documentats a Santiga ja l'any 1773, any en què es confirma que ja tenien terres establertes pels Vallhonrat. L'any 1792 consta com a habitant a Santiga, Josep Font i Llargués, qui aconsegueix un establiment d'una peça de terra de 2 quarteres i ½ per vinya de Gaietà Pla i Guardia, propietari de can Cabanyes de Sant Pere de Reixac. Amb tot la casa actual, tant per orientació com per estructura aparent exterior no sembla ser una construcció del segle XVIII, sinó mes aviat de finals del XIX.
L'any 1878 consta a l'amillarament que la casa denominada Font, era d'Antònia Mota Tinetí, amb una extensió de terra en la qual hi havia secà i vinya de 5 ha. Al padró de l'any 1901 consta que can Font de Santiga és habitat pel matrimoni Esteve Xicota Sala i Antònia Umbert Mota, possiblement filla de l'anterior propietària. L'any 1927 can Font era propietat segons l'amillarament de Joaquim Alemany i Garcia i l'any 1950 habitaven can Font Vicenç Guasch Molist de Parets del Vallès i la seva dona Magdalena Ramon (de Lliçà de Vall).
Bibliografia
CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.
