Can Farrerons Dosrius

Maresme
Veïnat del Far, 11 - Zona del Far
Al nord del terme municipal i de la masia de Can Bosc, prop del torrent de Can Móra
429m

Coordenades:

41.62833
2.44396
453683
4608661
08075-144
Patrimoni immoble
Edifici
Gòtic
Modern
Popular
XVI-XVIII
Bo
Inexistent
Fàcil
Altres
Privada
Ref. Cad.: 08074A00200003
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada de planta rectangular, adaptada al desnivell del terreny (de nord a sud). Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca la finestra de ponent situada al pis, d'arc conopial trilobulat i amb les impostes decorades amb rosetes. Al bell mig del parament hi ha un rellotge de sol pintat. A la façana de ponent hi ha una finestra d'arc de mig punt, un petit volum auxiliar adossat i un contrafort bastit en pedra. De la façana de tramuntana destaca un òcul situat al pis superior. A llevant, en canvi, hi ha dues finestres rectangulars protegides amb reixes de ferro i dos contraforts bastits en pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. A la banda de llevant de la construcció hi ha un pou circular cobert bastit en pedra i una gran alzina. A la banda de ponent, en canvi, hi ha una era empedrada de planta irregular, delimitada amb un muret de pedra i el propi desnivell del terreny.

Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Ferrerons. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865. Dins del Veïnat de l'església del Far, amb el núm 8, hi apareix el nom de "Tomàs Farrerons", amb un edifici i set habitants. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim "Farrerons", situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. En darrer terme, dins del cementiri de la parròquia de Sant Andreu del Far, hi ha la tomba de la família Farrerons, amb una llosa inscrita amb la següent inscripció: "PROPIEDAT DE TOMAS FARRERONS Y PRAT Y FAMILIA - 1885". Segons les fonts orals, a la masia hi hagueren masovers fins a la dècada dels anys 60 del segle XX. A finals del segle XX, la casa fou objecte de diverses reformes per adaptar-la al seu nou ús com a casa de turisme rural.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.75/155. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. PUIG-PLA, Josep (2017). "Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)". Duos Rios, núm. 3, p. 142. RAMIS NIETO, Josep. "El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques". A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.