Can Duran

Gelida

El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article "La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida" en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.

La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.

L'origen del barri del Puig, doncs, el trobem amb la masia de la Masó a la qual també, possiblement, se li podria vincular la capella de Sta. Magdalena. La primera referència documentada de la Masó la identifica com a part de la comanda templera de la Joncosa. Posteriorment, l'any 1482, la propietat va passar a la família Duran (la Senyora de Gelida Violant, muller de Francesc Bertran, major, establí a en Joan Duran del Puig de Sant Pere la Casa de la Masó), els quals també posseïen la capella de Sta. Magdalena. Segons Rovira, no es disposa de documentació que sigui anterior al segle XVI de la capella, tot i que seria possible una existència anterior que hauria pogut coincidir amb la comanda templera. Segons testimonis orals, davant de la capella es troben tombes d'època medieval.

Així doncs, la concentració inusual de masies d'època medieval s'explicaria per l'existència d'una explotació agrícola templera que va propiciar el desenvolupament d'un nucli comunitari en la baronia. Les evidències d'aquesta teoria són reforçades pels estudis del Dr. Joan Fuguet i Sans sobre l'organització de nuclis agrícoles o militars templers, així com pel fet que les instal·lacions del mas principal posteriorment van servir com a hospital amb una capella dedicada a Santa Magdalena, una advocació típicament templera, tal com hauria passat amb cal Duran del Puig.

Per tant, Rosselló establiria la relació que el mas original de Sant Pere i la capella del Puig com la casa de la Masó (capella templera), malgrat no haver-hi documents que ho confirmin i afegint la presència de construccions més antigues i les lloses sepulcrals d'època medieval trobades indicarien aquest origen més antic de la capella. Caldria però, una intervenció arqueològica per verificar l'antiguitat i l'origen exacte de la capella, ja que la documentació existent no permet aprofundir més en la història d'aquest mas templer.