Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia situada al costat de can Llobera que també ha estat molt restaurada al llarg dels últims anys. Està formada per tres cossos de planta rectangular i teulada a dues aigües. El cos principal té planta i dos pisos. A la planta baixa presenta una porta d'accés en arc de mig punt adovellat flanquejada a banda i banda per una finestra rectangular. El primer pis té a l'alçada de la porta d'accés un petit balcó amb barana de ferro forjat i porta rectangular. Està també flanquejat de finestres. Al pis superior i ha galeria de finestres en arc de mig punt. Aquestes obertures dels pisos es reprodueixen de forma idèntica a la façana lateral que no té cossos annexos. Al costat dret de la façana principal s'annexa el primer cos, que és més baix que el principal i té teulada d'una sola aigua. Presenta finestres rectangular. A la part posterior del cos principal trobem el tercer annex, que reprodueix l'esquema d'obertures d'aquell.
Can Dot és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són can LLobera, can Ricart i can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi.
Història
Masia restaurada a finals del segle XXI La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar.
Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra.
Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja.
Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent.
Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut.
Bibliografia
-- DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p.
- ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p.
- RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p.
- SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p.
