Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici civil que forma una petita masoveria de planta quadrada coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Està construïda damunt un serradet de pedra viva i consta de planta baixa, primer pis. Presenta diversos cossos adossats de construcció diversa. La fàbrica està formada per murs de pedra basta, morter de calç, arrebossat i totxo, i la coberta de bigues i cavalls de fusta i teules. La façana presenta un portal rectangular de totxo amb llinda de fusta, dues finestres al primer pis. Té una amplada de 16'30m i una llargada de 10'60m, sense la zona posterior ampliada. Té la coberta de teula àrab a dos vents. Les parets estan fetes amb pedra del país amb ús de morter de calç i trossos de totxo com a material de rebliment. Davant la façana principal hi ha la llisa que té una amplada de 5'80m. Destaca la porta situada sota la balconada del terrat. Té una amplada de 1'60m i una alçada de 2'30m. No presenta cap data ni cap inscripció gravada als brancals de pedra. L'arcada està formada per pedres de 20cm de gruix i 38cm d'alçada. Els brancals de pedra estan força desgastats perquè es tracta d'una pedra sorrenca que es desfà. La porta, feta amb set taulons de fusta, està en força mal estat i caldria preservar-la si fos l'originaria. A la façana de llevant hi ha 5 obertures, una formada per 8 brancals de pedra de 75 cm d'ample i 1'20 m d'alçada i destaca per la reixa de ferro forjat. Una segona amb volta de plec de llibre i parcialment tapiada, amb una alçada de 1'30m i amplada de 1'80m. Una tercera formada per quatre brancals de pedra, un per banda, amb una alçada de 75cm, una amplada de 64 cm i amb una reixa de ferro forjat rematada. Una quarta es troba sota teulada, amb una llum de 1'5m d'ample per 80 cm. El porxo té una fondària de 5'15m i una alçada de 2'70m. El terra o paviment són lloses de pedra. A mà esquerra hi ha una porta per la qual s'accedeix a una quadre. Mentre que a mà dreta hi ha una obertura tapiada. El sostre està format per dos cavalls de fusta de roure, decorat amb rajoles. La casa va ser ampliada per la façana posterior que dóna a la carretera, edificant-se un terrat i a sota un femer. A la paret de llevant de la llisa hi ha una inscripció SR 22-12-19 que sembla correspondre a les obres de construcció de la llisa, el 1919. L'any 1999 e va refer la teulada i es va pujar el carener. Al costat trobem la cabana del mas. Aquest és de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana la qual es troba situada a migdia, davant de l'antiga era. Està bastida amb murs de pedra units amb morter de calç, i coberta amb teula aràbiga. La façana presenta un ampli portal d'arc de mig punt desplaçat cap a l'esquerra respecte el centre marcat pel carener. La porta d'aquest portal conserva una tipologia antiga, es feta amb llates de fusta i grans frontisses de ferro. La resta de murs són gairebé cecs. La part nord es reconstruïda amb totxo, la resta de murs són de pedra unida amb morter de calç. A llevant hi ha cossos moderns i s'hi conserva l'antic forn de la casa. A la façana nord hi ha un cos de pedra a la planta i totxo al primer pis que sembla ser l'antic femer cobert. En aquest mateix indret hi ha tres grans contraforts de pedra unida amb morter de calç. A davant de la casa s'hi conserva l'antiga era i la bassa de la casa.
L'entorn es caracteritza per la presència de camps de conreu i arbres, entre els que destaca un avet, davant la casa. A prop de la casa, en dos camps, hi ha dues fites. Les estructures associades al funcionament del mas Discorre són nombroses, destaca el pou i safareig. El safareig està repartit en 2 compartiments: un fa 1'35 m de llargada i l'altre fa 1,4 m. L'amplada interior és 1'4 m i l'exterior es de 1'75 m. Les piques, que són 2 lloses de pedra, tenen una llargada entres 1'15 m una amplada de 40 cm i un gruix de 10 cm. La canal de les piques té una amplada aproximada de 20 cm. La paret que separa els 2 compartiments fa 15 cm de gruix. E paviment o terra és de totxos. Els materials de construcció utilitzats són totxos units amb morter de calç i amb les parets arrebossades, les interiors estan lliscades. La conservació no és massa bona ja que han saltat alguns arrebossats i la vegetació silvestre, en especial bardisses, creixen tant a l'interior com a l'exterior. Veure nítidament el safareig pot ser quelcom difícil per la vegetació que ocupa la majoria de la llisa que queda davant del porxo d'entrada a la casa. A tocar hi ha una cisterna a la qual hi anava a parar l'aigua del safareig per mitjà d'una canonada de ceràmica que té un diàmetre de 22 cm i el forat fa 5 cm. Mentre que el dipòsit o cisterna té un diàmetre interior de 1'4 m. La fondària des de l'obertura fins a l'aigua és de 1'55 m. La coberta esta feta amb 4 bigues, llates de roure, rajoles i teula àrab. La llosa de pedra que fa de barana fa 90 cm de llargada, 80 cm d'alçada i 10 cm de gruix. La porta de la cisterna fa 95 cm d'alçada i 70 cm d'amplada. Aquest es troba en un extrem de la llisa, per on s'hi accedeix per mitjà d'un pas que té una llargada de 1'35 m una amplada de 90 cm i una alçada de 2'5 m. El pas presenta 2 espitlleres, 1 a la dreta i l'altre a l'esquerra, tenen una amplada de 40 cm. I una alçada de 35 cm. El fet d'estar construït amb pedra de Saladeures fa que exteriorment tingui tonalitat blavosa, però és una pedra que es desfà força. La conservació és molt bona ja que la coberta va ser refeta no fa massa temps.
Història
Masia que la trobem documentada en un llistat de masos moderns confeccionada al s XVIII a la parròquia de Santa Eugènia de Berga. En el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 la trobem registrada com a "masia casa de labranza", igual que la cabana. La casa va ser ampliada per la façana posterior que dóna a la carretera, edificant-se un terrat i a sota un femer. A la paret de llevant de la llisa hi ha una inscripció SR 22-12-19 que sembla correspondre a les obres de construcció de la llisa, el 1919. L'any 1999 e va refer la teulada i es va pujar el carener. Malgrat que cap finestra presenta inscripcions a les llindes, per la tècnica constructiva i per paral·lels aquest mas es deuria bastir en època moderna.
Bibliografia
DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Nomenclàtor de la província de BCN 1860. partido judicial de Vic TORRENT, C. (1981). Can Discorre. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.
