Can Dalmases
Collbató

    Baix Llobregat
    Carrer Monestir, 24
    Emplaçament
    Urbanització can Dalmases
    374

    Coordenades:

    41.565
    1.80446
    400316
    4602171
    Número de fitxa
    08069 - 14
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    L'edifici està ben conservat, però de l'antiga masia gairebé no en queda res, tret del portal principal i les parets mestres.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    0424601DG0002S0001MR
    Autoria de la fitxa
    Assumpta Muset Pons

    La masia de can Dalmases és un conjunt d'edificis construïts al llarg dels segles. La casa pairal original tenia planta baixa i pis, la teulada a dues aigües i el carener paral·lel a l'entrada principal, que forma un arc de mig punt. Posteriorment es va fer una façana nova a la banda de sol naixent, on s'obriren balcons. Durant la segona meitat del segle XX, després de la venda de la finca, es van fer reformes importants: es va aixecar la teulada d'una part de l'edifici, es van habilitar petits apartaments a l'interior i es van fer noves obertures als murs perifèrics. Mentre que els annexos agropecuaris foren reconvertits en un bar-restaurant i una pista de ball. També s'hi habilitaren una piscina i, als baixos de la casa pairal, una botiga.

    D'ençà dels anys seixanta s'hi ha fet moltes obres, que l'han desvirtuat i alterat totalment.

    El mas Dalmases, conegut durant segles com el mas Oleguer, estava encaixat entre el torrent del Forn, la riera, el coll de l'Altar i els termes del Bruc i Pierola. La dada més antiga es remunta a l'any 1353, quan Rúmia i Ramon Llober, àlies Oleguer, vengueren aquest mas a Pasqual Sarrió. Després va pertànyer als seus descendents: Pere Sarrió, que va fer la confessió senyorial de l'any 1369; Pasqual Sarrió, mort el 1472; Bàrbara i Salvador Dalmases, que hi vivien el 1496; Nicolau Dalmases (1546), Josep Dalmases (1726), i Josep Dalmases, traspassat l'any 1874. En l'inventari que es va fer després de la seva mort es fa esment de l'existència d'una cuina, un celler i tres habitacions.
    A mitjan segle XX la finca fou venuda, les terres reconvertides en la urbanització Bertran i la casa i els annexos, en la seu social dels nous veïns.

    ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2); i Llo, 490 i 381.
    ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Arxiu Notarial, E-47, f. 113 r.