Can Cot Dosrius

Maresme
Veïnat de Gemir, 18 - Zona de Dosrius
Al sud-est del nucli urbà de Dosrius, entre l'edifici principal del CITA i la casa de Can Rafael
183m

Coordenades:

41.59148
2.41525
451264
4604585
08075-85
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVI/XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 000201400DG50C
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada i completament reformada constituïda per dos grans cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. Tota la construcció presenta obertures rectangulars, emmarcades amb el mateix revestiments que cobreix les parets. La façana principal compta amb un portal i una finestra al seu costat protegits per un porxo adossat amb teulada d'un sol vessant i embigat de fusta, que està sostingut amb pilars. Al costat de ponent hi ha un altre accés protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Les finestres del pis tenen els emmarcaments en relleu. Adossats a la banda de ponent hi ha dos cossos auxiliars de planta rectangular, disposats a un nivell més baix que el volum principal. Tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en un i dos nivells. A l'extrem nord-est del volum principal hi ha un altre cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta un porxo a la planta baixa i una terrassa al pis, delimitada amb barana de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.

Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005.

La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document hi consta en "Narciso Cot (Dosrius)". Posteriorment, en les "Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787", i també en les posteriors fins l'any 1792, consta en Salvador Cot. De fet, la primera referència documental directa de l'edifici apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Malgrat això, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, consta que l'any 1897 hi havia una propietat a nom de "Pau Cot" dins del veïnat de Dosrius, tot i que no es pot assegurar que es refereixi a la masia. Segons les fonts orals, la masia sempre ha estat propietat de la mateixa família, tot i que amb branques diferents. L'edifici ha estat objecte de diverses reformes al llarg del temps, tot i que les més importants es poden datar dins del darrer terç del segle XX. L'any 1973, les reformes es van concentrar a l'interior de l'edifici i, entre els anys 1974 i 1987, la masia es va anar reformant tant a l'interior com a l'exterior. Al llarg del temps, la masia ha tingut diversos masovers. En l'actualitat, l'edifici s'utilitza com a segona residència.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.16/096. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.