Les poques informacions històriques a part de la data ben conservada de 1707 i la factura moderna de la construcció, ens l'aporten els diferents registres cadastrals del segle XIX i XX. La seva situació preferent sobre la via de comunicacions principal entre Barcelona-Vic va afavorir l'emplaçament d'aquestes construccions. Les parades dels transportistes i comerciants eren molt més freqüents que a l'actualitat, i moltes cases construïdes prop de les carreteres van esdevenir un punt de parada, per descansar el bestiar o per al proveïment. En el cas de Can Cortines, com demostra la documentació, aquesta propietat també posseïa el seu tros de terra, d'ús particular amb un zona d'horta i unes feixes. Tot i que actualment està ben encaixonada a un petit entrant de l'actual C-17, amb l'antiga carretera havia gaudit de més espai. El cas de Can Fontanals fou diferent, aquesta casa, propietat de Josep Aragall Fontanals al 1912, va esdevenir antic ajuntament quan aquest fou traslladat d'Aiguafreda, municipi del qual depenia Tagamanent a mitjans del segle XX, també va ser escola nacional, un breu període de temps, conservant encara al seu interior restes del mobiliari d'aquest moment. La significació d'aquestes construccions rau en el seu paper aglutinador de caire municipal i cultural, ja que la història municipal de Tagamanent, al llarg del segle XX va passar per diverses fases d'adequació donada la disgregació que patia el municipi.