Can Cortès - Ca n'Orta - Ca n'Arnella
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10205-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
De planta baixa i pis, la façana principal està dividida en tres tramades. La planta baixa s’estructura a partir d’un portal d’arc de mig punt adovellat al centre, característic de l’arquitectura popular catalana, amb dovelles de pedra treballada de manera acurada i regular.
El primer pis presenta tres finestres gòtiques distribuïdes en una composició simètrica, emmarcades amb brancals de pedra i llindes d’arcs lobulats, tan característics d’aquest estil artístic.
La coberta és a dues aigües, amb carener perpendicular a la façana i ràfecs ben marcats per protegir la façana de les inclemències del temps. El carener està sostingut en una jàssera, a les façanes anterior i posterior, i a un gran pilar central situat al mig de la sala de distribució de les habitacions.
A l’interior destaca, de manera notable, un gran celler amb sitges per emmagatzemar el cereal, dipòsits per l’oli i el pastador per un forn de pa.
Can Cortès és un bon exemple de la típica masia medieval catalana, tant per la seva façana principal com pel vestíbul de la planta baixa.
Al davant de la casa hi havia una era i un paller, espais habituals en aquests tipus d'unitats productives agrícoles, actualment desapareguts.
Història
La referència més antiga del mas és de l’any 1336, moment en el qual no era denominat com a can Cortès sinó com can Orta. Posteriorment, a partir del 1655, la masia passava a anomenar-se can Arnella fins que anys després va adquirir el nom amb el qual la coneixem actualment, can Cortès.
Al cadastre de l’any 1716 figura com a propietari Francesc Cortès i Batlle que era llavors batlle de la parròquia de Sant Just.
L’any 1973 una part de la masia ja era propietat de la Santa Sede Apostòlica del Estado de la Ciudad del Vaticano.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 23.
TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Històric de Sant Just Desvern.
