Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, molt ben situada en un altiplà (Pla del Conill). És d’un interès notable perquè ha mantingut molt íntegrament una tipologia arcaica, amb elements decoratius d’especial interès i amb unes mínimes modificacions modernes. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i té cossos adossats a migdia i al nord.
De la part medieval de la masia en podrien quedar restes a la part de migdia, on la construcció s’assenta sobre una petita cinglera i adopta un aspecte gairebé defensiu, per bé que la cronologia d’aquesta part no està gens clara. També semblen més antigues les parts baixes dels murs del cos central, fetes amb un parament més irregular. Tot sembla indicar que entorn dels segles XVI-XVII la masia fou remodelada i s’hi aixecà gairebé de nou el cos central, amb uns paraments de major qualitat, fets amb carreus ben escairats que es troben sobretot a les parts altes, i amb un resultat força homogeni. Aquesta part residencial de la masia té la façana principal encarada a llevant, i consta d’un portal adovellat amb arc escarser i, al damunt, una finestra amb un ampit motllurat i a la llinda una creu patent però de formes rectes. A la façana oposada, a ponent, hi podem veure dues finestres amb llindes que tenen gravades creus també força atípiques: una creu grega que, a la part superior, té una doble figura semblant a un cap que no sabem identificar i, en l’altra, una creu amb les astes eixamplades circumscrita en un rectangle. En una llinda interior trobem una altre creu igual a que aquesta última.
L’interior de l’habitatge ha conservat molt bé la tipologia originària, per bé que es troba en estat molt precari i ruïnós. A la planta baixa, al costat nord, hi ha el celler, parcialment excavat a la roca. Al primer pis es conserven festejadors, una llar de foc i altres elements d’interès.
Les dependències adossades a migdia són difícils d’interpretar, ja que es troben semi-derruïdes i probablement corresponen a diferents fases. Sobta la presència d’una columna força tosca amb un capitell cònic, al costat d’un pilar quadrat. Això, juntament amb la presència de les creus, ens fan pensar que tal vegada aquesta construcció podia haver tingut relació amb l’estament eclesiàstic.
En les dependència adossades al nord hi trobem una cisterna i diverses tines, una de les quals és coberta amb una mena de porxo. A uns metres de l’angle nord-est hi ha una bassa de pedra de planta oval i una altra tina.