Can Colomer

Santa Coloma de Cervelló

Edifici format per un cos principal al que s'hi adossen altres construccions, tant a l'oest com al nord. A més té altres edificacions com la casa dels masovers i coberts d'una planta aixecats a l'est i al sud de l'edifici principal. La disposició del conjunt defineix un pati central.
El cos principal és de planta rectangular, amb planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a dues aigües i cornisa ornamentada amb rajola ceràmica.
L'edifici es composa a partir de tres eixos verticals d'obertures, i cada eix té una obertura rectangular a la planta baixa i primera, mentre que a la segona, hi ha dues obertures simètriques coronades amb un arc rebaixat. Totes les obertures, així com les cantonades de l'edifici principal, estan ressaltades amb un engruiximent de l'estuc imitant carreus de pedra rectangulars.
L'eix central inclou la porta d'entrada amb arc de mig punt a la que s'hi accedeix mitjançant una escala amb balustrada d'obra lateral i quatre graons.
Al nord del cos principal hi ha un altre edifici annexat i a l'est, fruit d'una ampliació posterior, n'hi ha un altre amb una galeria de 10 arcs rebaixats al primer pis. Aquest annex té una part amb terrat i l'altra coberta, i se li adossen dos edificis més, un al nord i l'altre a l'est.
El pati davant de l'edifici principal està delimitat per la construcció d'altres coberts i edificis annexes, com la casa dels masovers, i s'hi accedeix tant pel sud com per l'est. Fora del pati hi ha una era amb un paviment de rajola ceràmica vermella i un antic graner al costat.
La façana principal, fruit d'una reforma de la segona meitat del segle XX, està revestida amb estuc i presenta a l'esquerra del balcó del primer pis un esgrafiat de la Mare de Déu de Montserrat i, a la dreta, un rellotge de sol.
Tot i que no hem accedit a l'interior de l'edifici, gràcies als 7 inventaris de la casa datats entre 1609 i 1705 i conservats a l'arxiu parroquial es pot tenir una idea de la seva distribució interior. Aquestes notícies permeten suposar que, entre els anys 1631 i 1695, al cos principal del conjunt edificat de la casa (situat ara a l'angle sud-oest) s'hi va adossar el de la banda de darrere, al costat nord, i el del costat est; a més, segurament, en aquesta època ja s'havia configurat el pati situat davant de la casa i existia l'era i el graner del costat, situats extramurs, alguns metres cap a sud-oest del portal.
El cos adossat a l'est del principal, avui encara anomenat estable, té un pis al damunt, "la cambrada", on dormien els mossos i segurament va ser bastit amb posterioritat al 1695, l'any 1999 va ser condicionat com habitatge segons projecte de l'arquitecte Miquel Maria Pascual Casanovas.
Més cap a l'est hi ha un altre cos adossat bastit a la primera meitat del segle XX i que serveix de magatzem.
Segons Josep Pascual, l'aspecte de les façanes del cos principal, revestides amb estuc i ornades amb un rellotge de sol i una representació de la Mare de Déu de Montserrat esgrafiats, es deuen a una reforma efectuada entorn l'any 1955 pel seu avi, que també va instal·lar una font de rocalla al pati, de caràcter romàntic.