Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La finca està formada per dos volums absolutament diferenciats, amb una part de més alçada de planta baixa i dos pisos, i un cos adossat de menys entitat de planta baixa i pis.
La composició de la façana del bloc principal s’organitza en dos eixos asimètrics, ja que els balcons del primer pis són desiguals. A la planta baixa el local comercial està centrat a la façana, també s'hi observa un accés als pisos superiors. Un gran sòcol d’aplacats de forma rectangular uniformitza els dos blocs. La façana és arrebossada de ciment i pintada.
Les quatre obertures tenen balcó, més grans al primer pis i amb llosanes de formigó d’estètica diferent. Destaca el detall decoratiu esgrafiat (formes de garlanda), sobre les obertures d’aquest pis. Les baranes mostren decoracions diferents, geomètriques o de barrots helicoidals. Al pis superior els balcons són sense volada.
L’altra part de la finca, que només té un pis, presenta una composició amb un sol eix asimètric amb un gran portal a la planta baixa i un finestral amb ampit al segon.
La part superior de la façana també està diferenciada entre els dos volums de la finca, la més alta compta amb una cornisa motllurada amb un ràfec de formigó amb peces ceràmiques que simulen mènsules. A la part més baixa, el ràfec és de formigó amb motllures.
Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).
Història
Originàriament, la segona planta era una galeria porticada, i a la planta primera només hi havia un balcó. El 20 de març de 1921, en Clemente Roqueta Bres, va demanar permís per arrebossar la façana; convertir una finestra del primer pis en balcó i la galeria porticada del segon pis, en balcons. Sembla ser que sobre el balcó i la finestra del primer pis hi havia algun tipus de policromia o esgrafiat. En qualsevol cas, la llinda de la finestra era més baixa que la de la balconera. Per tant, els esgrafiats actuals no serien els originals. Per altra banda, el portal gran de la planta baixa amb grans porticons estava situat sobre l’eix del balcó, i no al revés com en l’actualitat (ROVIRA, 2023).
Aquesta va ser l’antiga casa de la família Bentanachs (el 1939 un Climent Bentanachs Roqueta era fill d’aquesta casa). Hi va està amagat durant la Guerra Civil mossèn Josep Sabaté Riba (1896-1979), al qual l’esclat del conflicte l’agafà a Tona, on estiuejava. En una cambra o sala de la casa s’hi van celebrar misses clandestines. Mossèn Josep va viure-hi fins el 1957. Per guanyar-se la vida feia d’auxiliar de la parròquia i de mestre de minyons. Els nois acudien a fer classe a la mateixa casa (ROVIRA, 2023).
Bibliografia
BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona
PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós
ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.
