Can Cardona - Can Carbonell de la Creu - Can Codina - Can Solanes de la Plaça
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10265-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Edifici de tipus rural tradicional català, de planta baixa i pis, està envoltat per un pati que conserva el seu caràcter original. La façana destaca pel seu esgrafiat decoratiu i per l’ús del color ocre, en harmonia amb l’entorn.
La planta baixa es caracteritza per la porta principal d’arc de mig punt feta amb dovelles de pedra treballada i situada al centre de la façana. A sobre de la porta hi ha encastat un plafó de rajoles esmaltades amb una imatge de Sant Jordi. Les dues finestres laterals estan protegides amb reixes de ferro forjat i emmarcades amb pedra.
El pis superior es caracteritza per les tres obertures rectangulars en forma de finestres amb arc de llinda i emmarcades amb pedra i intercalades amb esgrafiats entre finestres dels quals un és un rellotge de sol que s’integra dins el disseny decoratiu.
La coberta és una teulada de teula àrab a doble vessant, que sobresurt amb un ràfec discret.
La masia se situa en un espai obert amb una zona empedrada davant la façana i elements vegetals que emmarquen l’edifici. El pati manté l’ambient de mas tradicional on hi ha un banc, un porxo i un pou.
Altres noms: Can Carbonell de la Creu, Can Codina o Can Solanes de la Plaça.
Història
Can Cardona és una masia amb una història que remunta al segle XIV. La masia original està documentada com a mas Moragues el 1306, posteriorment va ser coneguda com a can Solanes de la Plaça. El nom de can Cardona no va ser adoptat fins al 1568 quan Francesc Cardona es va casar amb Elisabet Solanes, la pubilla de la casa.
La família Cardona va mantenir la propietat durant segles, amb Daniel Cardona assumint el càrrec de responsable del mas el 1917, tot i que havia nascut a Barcelona. Daniel Cardona va ser un reconegut alcalde de Sant Just en dues etapes (1931-1937) i un important militant independentista. Com a fundador de l’organització "Nosaltres Sols", va estar vinculat amb la resistència antifranquista, fet que va provocar el seu exili a França. Va morir el 7 de març de 1943 amagat al mas.
La casa conserva elements importants com els esgrafiats d’estil neoclàssic de la façana, que daten de l'any 1800, restaurats a principis del segle XXI.
Durant la dècada de 1940, a ponent del Mas, es va construir un edifici que va ser la fàbrica d’embotits La Verneda, posteriorment l’edifici va acollir el naixement de l’empresa Prodes i actualment és la seu d’un despatx d’arquitectura.
Una llegenda popular fa referència a la visita de Sant Francesc d’Assis, qui, de camí a Montserrat, va prometre que mai faltaria un hereu a la casa. Malgrat que la llegenda no té fonament històric, can Cardona ha estat sempre habitada per la família Cardona, una de les més destacades de Sant Just Desvern.
Bibliografia
ANGUERA MURRIA, Antoni (1992). “De la prodesmicina a l’aceclofenac. 32 anys de treball de Prodesfarma”. La Vall de Verç, núm. 142, 1/5/1992, p. 9-10.
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
COBEÑA GUÀRDIA, Judith (1996). “Daniel Cardona i Civit (Barcelona 1890 - Sant Just Desvern 1943)”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 7, p. 65-102.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 3. Ajuntament de Sant Just Desvern.
RUBIRALTA I CASAS, Fermí (2023). Daniel Cardona i Civit (1890-1943). Una biografia política. Editorial Afers. 2ª Edició 2023.
SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 23.
TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 76. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
