Can Cànoves
Pineda de Mar

    Maresme
    La Mora, s/n.
    Emplaçament
    A la falda de Montpalau

    Coordenades:

    41.639392339318
    2.6767218858004
    473076
    4609790
    Número de fitxa
    08163 - 7
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XIII-XXI
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    El Pla d’Ordenació Urbanística de Pineda de Mar va ser aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió 17/07/01, conformitat text refós 22 de juliol de 1992 (B.O.P. núm. 278/19.11.92).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA, núm. 8824
    Accés
    Restringit
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    002402700DG71A0001RM
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Masia situada als peus del turó de Montpalau i al vessant dret de la riera de Pineda, des d'on domina una bona extensió d'aquesta. Està composta pel cos principal de la masia adossada a una torre de guaita, fent un angle recte i annexos, que es corresponen amb antigues dependències agrícoles, com pallisses i corts. El cos principal, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Pel seu costat dret, s'adossa mitjançant un cos de planta baixa i dos pisos a la torre de guaita. A la planta baixa d'aquest cos hi ha la capella de la casa.

    La façana de la masia, orientada a ponent, s'estructura a partir d'un eix central i un altre de lateral, a la seva esquerra. L'eix de la dreta queda tapat pel cos addicional adossat en angle recte. A l'eix central, destaca el portal rodó dovellat i, seguint el mateix eix, hi ha una finestra a cada planta, amb l'ampit, els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Les dues tenen la llinda recta. Al primer pis del costat esquerre de la façana, s'obre una finestra però la del costat dret queda tapada pel cos adossat de planta baixa i dos pisos.

    Al costat s'alça una torre de plata quadrada, aixecada a partir de l'atac del pirata Dragut. Consta de planta baixa i dos pisos coberts amb voltes, comunicats a través d'una escala de cargol. Totes les finestres tenen la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra ben treballada. Destaca la finestra de la primera planta, d'estil gòtic amb arcs conopials, on destaquen a l'intradós, dues cares antropomorfes, una dona i un home.

    El cos que uneix la torre de defensa i la masia és de planta baixa i dos pisos, amb la coberta que desaigua a la part posterior. A la planta baixa hi trobem la capella de la casa. S'estructura a partir d'un únic eix de verticalitat, definit a la planta baixa per una porta i a les plantes superiors per sengles finestres. Totes les obertures són de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i els ampits de les finestres.

    Hi ha altres cossos annexos: corrals de bestiar petit, estables de bestiar gran, tres cossos independents i la pallissa o graner. Dels cossos aïllats cal destacar el graner, edificat també durant el segle XIV, amb dues naus separades per un mur de pedra, cobertes amb teulada a doble vessant i obertes amb dues grans arcades de pedra, damunt les quals hi ha finestres rectangulars amb llinda i brancals de pedra.

    També hi ha una mina d'aigua, que fou escapçada per construccions modernes, però que alimentava la bassa que hi ha al costat.

    La primera referència documental de la casa data de l'any 1148.

    L'any 1215 el senyor de la casa, que era de franc alou, era el cavaller Berenguer de Canovis. Durant l'Edat Mitjana només existia l'edifici de la masia però després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar la torre que servia de defensa, d'amagatall i de refugi; en cas de produir-se un atac, només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, que esdevenia inaccessible.

    Al segle XVII es va construir una capella que unia la casa amb la torre. La propietat del mas ha estat de la família Cànovas fins al segle XVIII.

    Posteriorment ha estat propietat de les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.

    BONET i GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc; pp. 323, 326 - 330.