Can Canal
Sant Pere de Vilamajor

    Vallès Oriental
    Veïnat del Pla. C/ de can Llobera, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor.
    302 m

    Coordenades:

    41.68718
    2.38871
    449127
    4615226
    Número de fitxa
    08234-20
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Popular
    Segle
    XIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Catàleg de béns a protegir POUM 2011, E-07: element d'interès.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    002518400DG41F
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud.
    El portal d'entrada es troba centrat respecte al carener, i és d'arc de mig punt adovellat.
    Les finestres, de disposició simètrica, són de pedra treballada; en destaca una conopial senzilla, una altra amb guardapols recte i una amb un escut d'un ca.
    L'antiga masia presenta cossos annexos de factura posterior.
    El parament és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat.
    A l'exterior, en destaquen l'era i el pou.
    Can Canal és una masia antiga, sàviament restaurada, que conserva els millors elements decoratius d'època medieval i moderna.

    El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.

    A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona) hi ha diversos documents que fan referència al nom de can Canal:
    Pere Canal signa com a testimoni en documents de l'any 1209 i 1215.
    Bernat de Canal, probable fill i hereu seu, signa també com a testimoni en tretze documents, entre els anys 1217 i 1271. En un d'ells, de l'any 1251, també signa un Guillem de Canal, prevere.
    Aquest fet posa de manifest que en la societat de Vilamajor del segle XIII, els Canal eren una família important que, per la seva proximitat a l'església i pel seu prestigi, eren cridats freqüentment a autentificar les escriptures (AVENTÍN, 1990:78-79).

    AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 22, 79-80.
    GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 76.
    DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.