Can Cadevall
Castellgalí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquest mas es troba al nucli antic de Boades, al peu de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos, en el que hi ha una concentració de diferents cases: can Cadevall, can Vilaseca, cal Tet, ca la Francisca, ca l'Úrsul i la desapareguda cal Pedrissó. Cadevall és una casa fruit de diferents ampliacions que s'aixeca molt probablement sobre l'antiga vil·la romana de Boades. És un mas amb estructura clàssica, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Els paraments són de pedra arrebossats i davant la façana hi ha afegit un cos a la meitat esquerra avançant respecte a la façana inicial. Els elements més destacables de l'habitatge actual són el portal d'arc de mig punt adovellat de pedra que s'obre a la façana principal a migdia; el paviment de pedres disposades a plec de llibre que està davant de la façana principal; la volta de pedra a la crugia central de la planta baixa i dues antigues tines circulars folrades amb cairons que actualment no tenen ús. No hi ha cap data inscrita.
Història
Aquesta casa, igual que les contigües, està feta sobre l'antiga vila romana de Boades, fet que fa pensar que re-uilitzaria elements d'aquest emplaçament originari. Després d'un període sense dades històriques des del moment d'ocupació de la vil·la, tornem a trobar documentació del mas Cadevall que conserva quatre pergamins del segle XIV. El més antic de 1314 i el més modern de 1391, que tracten de diferents herències familiars i censals de propietat. Als segles XV, XVI i XVII tornem a trobar documentació que fa referència al mas. En el fogatge de 1497 es cita a Gabriel Casadeval; al Llibre de cobraments del rector de Castellgalí (ASM) el 1715 surt el mas Casadevall. Al capbreu de 1730 (ASM) surt Joan Casadevall al mas Casadevall. En aquest mateix capbreu es cita a Magí Ursol a casa de Munt, amb la qual cosa veiem que Cadevall era la casa de vall i can Úrsul era la casa de munt, degut a la ubicació que ocupen ambdues cases al nucli de Boades. Suposem per la documentació, que la casa ha tingut un ocupament continuat al menys des del segle XIV.
Bibliografia
Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-rompa de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Planes, J.A.; Serra, J. (1988). Història del Bages. Parcir. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa.
