Can Cadena
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa A-38.
Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 43.
Descripció
Masia d'origen medieval que ha conservat força bé la tipologia constructiva tradicional. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants.
L'edifici es distribueix en base a tres crugies, que es reflecteixen en els tres eixos d'obertures a la façana principal. A la primera planta hi ha el portal, de punt rodó i adovellat, situat al centre, i a cada costat una finestra. Al primer pis hi ha tres finestres. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra escairada. Aquests elements petris procedeixen de la pedrera de Campanyà. El parament és arrebossat i conté cantoneres fetes amb blocs de pedra escairada. Al pis superior hi ha un rellotge de sol. El ràfec és fet amb una filada de ceràmica.
A la part posterior, orientada al nord, s'hi ha afegit un cos amb una galeria feta amb diverses obertures de punt rodó motllurades. A l'interior és remarcable la xemeneia.
Història
Aquesta masia, que estava situada dins l'antiga Quadra d'en Canals, està documentada al segle XV amb el nom de Mas Adam. Al segle XVI és anomenada Mas Serra, ja que havia estat propietat de Bernat Serra, i a partir de 1726 apareix com a can Cadena. El conreu majoritari de l'heretat era la vinya. A principis del segle XVIII al celler hi havia vint-i-cinc botes. A principis del segle XIX hi va residir el darrer Cadena: Jacint Feliu Cadena, fill d'Agnès Cadena. El 1913 la masia va tornar a canviar de propietaris. Aleshores la va comprar la companyia Fuerzas y Riegos del Ebro. L'edifici era utilitzat com a magatzem d'obres i escola de formació pels treballadors. El 1996 la va comprar l'Associació Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, que va establir-hi la seva seu.
La masia es troba en un encreuament de camins, entre l'antic camí reial entre els pobles de Gràcia i Sant Cugat i el camí que des d'aquest punt anava fins al poble de Rubí.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.38-39.
GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). Masies de Sant Cugat. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.
NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. Diari de Sant Cugat, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.
