Can Cabra
Castellar del Riu

    Berguedà
    A la zona de Llinars.
    Emplaçament
    Seguir la ctra de Llinars (que s'agafa a la BV-4241 amb Lv-4241, seguir fins al final

    Coordenades:

    42.13309
    1.70515
    392986
    4665365
    Número de fitxa
    08050 - 9
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA NÚM. 3245
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    001905600CG96E0001DW
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    La gran masia de Can Cabra s'alça dalt d'un turonet a l'extrem de ponent de la vall de Llinars, dalt del turó a més hi ha alguna altra construcció complementària de la masia i destinada l'activitat agropecuària i també una petita església romànica i el seu cementiri. La masia és de planta rectangular, mostra orientació vers el sud-sud-est. Consta de planta baixa, primera, segona i sotacobeta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana de les galeries i paral·lel a la façana de més llargada. L'estructura presenta almenys dues fases constructives clarament diferenciades, l'edifici més antic queda situat ocupant la part nord, a aquest primera construcció s'hi va adossar un cos a la façana del davant configurant una façana de galeria de dos nivells oberta cap al sud. L'estructura està bastida adossada al desnivell que fa el terreny, fet que determina que el costat sud l'edifici mostra una major alçada dels seus murs. En conjunt els murs són bastits amb paredat força irregular format per pedres desbastades de mides i formes diverses (especialment de mides més aviat petites al cos de galeria), i a les cantoneres carreus ben tallats. Pel que fa a les obertures en podem veure algunes d'emmarcades amb carreus ben tallats formades amb llinda plana monolítica i ampit de pedra lleugerament sobresortit i amb una senzilla motllura. Altres obertures són de formació més senzilla, alguna amb llinda plana de fusta com és el cas de la porta de la façana sud (que sembla el resultat d'una modificació). Destaca especialment, la façana sud en la que s'obre dos nivells de galeria, a planta baixa i planta segona. Presenta la mateixa configuració als dos nivells, en cadascun consta de dues obertures d'arc de mig punt lleugerament rebaixat fet amb lloses i separades per un pilar. La galeria de la planta primera té l'ampit format pel mateix mur de pedra, i l'obertura del costat de llevant ha estat parcialment cegada, a la segona planta les baranes són de fusta. Les galeries queden ubicades ocupant la part central i de llevant, al costat de ponent trobem una finestreta a la planta primera (de carreus ben tallats) i a la segona, una altra finestra de mides petites, a la planta baixa una porta d'accés a l'interior, i clou la façana una obertura a nivell de sotacoberta disposada centrada sota la línia de carener. L'edifici té algun cos menor adossat a la part posterior. Al davant de la casa, en el costa sud hi ha un cobert de murs de pedra, i les restes d'alguna altra estructura.

    Les notícies més antigues del lloc de Can Cabra són de fet referides a l'església de Santa Coloma. Aquesta església cal situar-la dins el límits de la Vall de Lord i del comtat d'Urgell. La primera menció documental es remunta al segle XI, en l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, datada l'any 1040. En aquest document entre les possessions que tenia el dit monestir a la Vall de Lord s'hi menciona l'església de Santa Coloma i la de Sant Martí de les Canals de Catllarí, amb tots els seus delmes, primícies, oblacions i drets espirituals.
    Al segle XVIII consta com església sufragània de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, junt amb les veïnes esglésies de Sant Serni de Terrers i Sant Martí de les Canals de Catllarí. Totes elles constaven a l'oficialat de Sant Llorenç de Morunys. En l'actualitat l'església de Santa Coloma de Can Cabra figura com a capella particular de la masia de Can Cabra.
    Can Cabra consta documentada des del segle XVII. Altres mencions són ja referides en els llibres d'amillaraments de mitjan del segle XIX.

    -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga.
    -VV.AA. (1990). "Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya", Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona.
    -VV.AA. (1994:137-141). "Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà", vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.