Can Buxó Ripollet

Vallès Occidental
Nucli urbà de Ripollet (08291)
c/ Padró, 1
08180-22
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XVII
1662
Bo
Inexistent
IPA, ACCN: 27609
Fàcil
Residencial
Privada
Can Buxó, SL, c/ Isabel la Catòlica, 7, Ripollet (08291)
J Douet

Edifici exempt format per la unió de tres cossos afegits de diferents mides i tipologia de plantes. Construïda amb murs de còdols i pedra picada formant un parament irregular, que resta sota una capa d'arrebossat sense pintar. Els tres cossos comptem amb cobertes independents a quatre aigües fetes amb teula àrab. El cos dret és una torre de planta quadradangular, de planta baixa, primer pis, golfes i coberta de quatre vessants. Destaca la presència d'una finestra rectangular al primer pis amb un balcó i pedres d'emmarcament i motllures a l'intradós. També s'observa la presència d'una galeria oberta a les golfes de tres arcs de mig punt sobre pilastres amb motllures a la línia d'imposta. Una pedra sobre la finestra està inscrita IHS/1690. El cos central és de planta quadrangular i compta amb dos portals d'arc de mig punt, el de la dreta, l'actual oratori, amb dovelles i una reixa de ferro forjat, datat del 1946, i el de l'esquerra l'entrada principal. Al primer pis s'obren dos balcons rectangulars amb pedres als marcs i motllures a l'intradós i baranes de ferro. Dues obertures petites a les golfes. Existeixen les restes d'un rellotge de sol. El cos més petit afegit a l'esquerra és de planta rectangular i es disposa en perpendicular als altres. Compta amb planta baixa i golfes, i s'obre amb tres balcons i portes d'arc escarser. L'entrada principal dóna pas a una escalinata cap al primer pis d'aquell tercer cos; l'escalinata està decorada amb tres arcs gòtics de pedra, originàries d'algun altre edifici desconegut. A mà esquerra es troba l'oratori o capella familiar creat a l'antiga entrada.

S'han trobat restes de dues moles a l'interior de la casa.

Antiga masia estretament lligada amb el Molí d'en Buxó, avui desaparegut i situat al mur posterior. És possible que la torre fos construïda abans del cos central i el seu aspecte unitari és degut a reformes posteriors. Els primers propietaris documentats són la família Llobateres, venedors de la casa a Miquel Puig. Després de tres generacions dels Puig va ser adquirida per Joan Buxó el 1712, un prohom de Barcelona, que hi va instal·lar masovers. Els seus descendents, en canvi, van tenir un paper destacat en la historia local, amb diversos batlles de la família Buxó durant el segle XIX. A finals del segle XIX els dos cossos més antics de la casa van ser objecte de reformes i es va procedir a ampliar la casa tot construint-hi el tercer cos contigu. L'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb la nova escalinata d'accés al primer pis. L'aigua procedint del molí d'en Buxó / Calvet discorria pels soterranis de Can Buxó, caient per un salt d'aigua que feia rodar una altra mola situada entre les bodegues i corrent per sota l'empedrat de les cavallerisses fins a marxar en direcció del molí d'en Ginestar. Hi ha una llegenda que Can Buxó està lligada per un túnel amb la Casa Col·legi de les Germanes Dominiques i amb Can Minguella, però no s'ha trobat evidència de les excavacions.

CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 80-8. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. VILA, M A (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona.