Edifici als quatre vents que ha patit superposicions posteriors i ha quedat enmig d'un maremàgnum de blocs de pisos de desproporcionades dimensions que l'amaguen de la visual de qualsevol carrer, deixant només un estret corredor al seu voltant. A més, s'ha anat compartimentant a l'interior per incrementar els llogaters, la qual cosa ha provocat un continuat deteriorament. Tot i així, es tracta d'un molt bon exemple de residències senyorials de finals del segle XIX d'estil neoclàssic, poc representat en l'arquitectura de Premià de Mar. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana practicable a mode de terrat amb cos de l'escala. Molts dels elements originals queden ocults pels múltiples afegits posteriors, però destaca una magnífica escala en semicercle, amb barana de balustrada en un extrem de l'edifici; en part coberta per un porxo semicircular suportat per quatre columnes de múltiples volutes d'estil jònic. També es poden veure els recrescuts del parament al voltant de les obertures originals i els guardapols de les finestres.
