Can Borrell
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. Annex 6. Catàleg de masies i cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Fitxa: SCU.026.
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. Annex 9. Inventari del Patrimoni Cultural. Fitxa: SCU.029.
Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 72.
Descripció
Masia que ha conservat força bé la tipologia tradicional i que en bona bona part deu correspondre a una construcció del segle XVIII. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, un pis i golfes, amb teulada a dos vessants. Està situada al camí de Sant Cugat del Vallès a l'ermita de Sant Medir.
La façana principal presenta una distribució simètrica, amb el portal d'entrada al centre, de llinda recta, i una finestra a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres simples, amb llinda recta. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha un rellotge de sol. Al nivell de les golfes destaca una galeria formada per tres finestres d'arc de mig punt emmarcades per una motllura a la línia d'imposta. Sota la galeria es pot llegir el nom de la masia escrit en rajoles ceràmiques. A cada extrem de la façana hi ha una petita finestra. La façana està arrebossada i presenta un ràfec ceràmic d'una filada.
La masia queda tancada a la part davantera per un barri, amb un portal d'entrada emmarcat amb maó i cobert amb una teuladeta. Al voltant de la masia hi ha diverses construccions auxiliars.
Al voltant de la masia de Can Borrell hi ha un important bosc d’alzines, visible des del camí de Sant Cugat a Sant Medir. També hi trobem alguns camps de conreu de secà.
Història
En època medieval aquesta masia es podria correspondre amb al mas Martorell o mas Batlle, documentats al segle XIV. A l'interior de la casa es conserva una inscripció de l'any 1783 en una de les portes interiors. Això indica que el segle XVIII devia ser un moment d'expansió constructiva.
Ja al segle XX la masia de can Borrell fou adquirida per quatre socis. Va ser el 1964, i un temps després només dos van continuar. Des de fa molts anys s'hi ha establert un restaurant.
Antigament, per la festivitat de Sant Medir es feia ball a l'era de la masia.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.
AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.42-43.
GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). Masies de Sant Cugat. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.
NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. Diari de Sant Cugat, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.


