Can Bertrà o can Bertran
Santa Eugènia de Berga

    Osona
    Zona del Bulló
    Emplaçament
    Can Bertrà s/n, a l'esquerra de la pista del Genis a Vic. 08507 Santa Eugènia de Berga.

    Coordenades:

    41.90138
    2.26524
    439055
    4639088
    Número de fitxa
    08246-21
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA. ACCN:23977
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 004AR00017
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    També conegut con Can Bertran o la Casanova de Terrerons. Edifici civil bastit amb murs tàpia, pedra basta, morter de calç i totxo; i una coberta de bigues de fusta i teules. Es tracta d'una petita masoveria de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i primer pis. La façana presenta un portal rectangular de totxo i amb llinda de fusta. A la part nord-oest hi ha un cobert de totxanes seguint la mateixa vessant. Al SE podem apreciar clarament els dos tipus d'aparell constructiu, a la de tàpia no hi ha cap obertura i a la de pedra n'hi ha dues. A la part del nord-est s'hi adossa un cos de nova construcció però conserva una finestra amb una reixa de ferro forjat. Es construïda amb pedra blava sense picar, unida amb morter de calç, totxo i tàpia.La casa, que té una llargada de 14'70m i una amplada de 9'70m, esta construïda amb diversos materials: tàpia, totxos, pedres de riu Gurri, i pedra del país. Els còdols solen estar a nivell de terra. Enganxats a la façana principal i a la part posterior hi ha afegits diversos coberts. La coberta, de teula àrab, és a dos vents. A la façana principal a més de la porta hi ha quatre finestres. Davant de la casa hi ha dos tipus de boixos i a poca distància una bassa en què hi va a para l'aigua de la pluja que cau sobre la casa. Destacar que a la bassa i creix una gran quantitat de boga. La vista de la casa permet veure el Genís, Puigoriol, Terrerons, la part posterior de can Coll i camps de conreu.

    Aquesta casa pertany als amos actuals del mas Genís documentat des del segles XIV. La seva història va lligada a uns masos, actualment en terme de Taradell, anomenants Terrarons (antic terrers d'Avall) i Terrers (antic terrers d'Amunt). El mas Terrers el trobem esmentat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860. també trobem esmentat el Terrer de Vall en el fogatge de la parròquia de Santa Eugènia de Berga de 1553. Aquest edifici correspondria a una masoveria lligada aquests masos esmentats i vinculada també al mas Genís. El Bertran consta en una llista de masies modernes de la parròquia de Santa Eugènia de Berga al segle XVIII, tot i que es desconeix el moment de la seva construcció. Per la part posterior es veu que la casa va ser edificada en dos èpoques; la pròpia teulada deixa constància de dos períodes molt clars de construcció, ambdós situables en època moderna.

    Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. IGLESIAS, J. (1989). "El fogatge del 1553" estudi i transcripció I Barcelona. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1953). "Parròquia de Santa Eugènia de Berga" a Ausa vol. I. Vic: 441. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.